1. Identifica el tipus de font i de que
tracta.
Aquest text jurídic és un tipus de font primària, ja que
cita específicament lo acordat en la Constitució Espanyola del 1931.
Aquesta constitució va ser la primera gran reforma que va
dur a terme el govern de la Segona República i va crear un nou marc legal on es
van legitimar les altres reformes realitzades. En la part del text que tenim
que analitzar, es poden veure diferents decrets que es van acordar.
2. Emmarca la Constitució en el seu
context històric.
Després de la caiguda del dictador Primo de Rivera (29 de
gener de 1930), s’estableix un govern provisional que volia retornar al sistema
de la restauració, presidit per Dámaso Berengueres. Però l’oposició
(socialistes, republicans i catalans d’esquerres) van acordar el Pacte de Sant
Sebastià (agost de 1930), per tal d’establir un govern provisional
revolucionari. Davant aquest enfrontament, es van dur a terme les eleccions del
14 d’abril de 1931, en les quals el bàndol republicà va guanyar; i com a
conseqüència es va establir un govern provisional. Aquest moviment popular va
portar al rei Alfons XIII a exiliar-se.
A partir d’això, es va formar un Govern Provisional
presidit per Niceto Alcalá Zamora, el qual estava format per republicans
d’esquerra i dreta, socialistes i nacionalistes. Aquest govern era provisional
fins a que s’instaurés el nou règim, sorgit a partir de les eleccions de 1931,
on van guanyar el bàndol d’esquerra republicana.
A partir d'aquest moment, va començar el Bienni Reformista, dirigit per Manuel Azaña i compost per republicans d'esquerra i socialistes. Aquest govern va dur a terme una sèrie de reformes per a millorar l'estat de crisi de la societat: la reforma agrària, de l'exèrcit, religiosa, educativa i social. Els ideals d'aquest govern es van reflectir en la nova Constitució de 1931, que reflectia les idees d'aquesta majoria (Sobirania popular, sufragi universal masculí i femení, declaració dels drets i llibertats, dret a l'educació, divisió del poder en legislatiu, executiu i judicial, etc.).
El govern de Manuel Azaña es va haver d'enfrontar a
nombrosos problemes i dificultats. Per una banda, la dreta monàrquica i els
sectors més conservadors de la societat espanyola van oposar-se a les reformes
agràries, religioses, autonòmiques i socials del govern republicà. D’altra
banda aquestes reformes van provocar un malestar social, provocant bagues i
conflictes amb l’església, desencadenant insatisfet a la majoria de la població
que va comportar un rebuig a la República.
3. Organitza els diferents articles en
relació als aspectes següents i comenta el que disposen:
-SOBIRANIA: dona
el poder de l’estat al poble, es a dir, als ciutadans, els quals escullen als
seus representats en el govern. (Article 1)
-DIVISIÓ DE PODERS: divisió del poder de l’estat en diferents entitats, per
tal de que el poder no es centri en un sol grup de persones. Finalment es va
dividir en tres entitats: poder legislatiu (encarregat de crear i renovar les
lleis), el poder executiu (encarregat d’assegurar-se de que tothom compleixi
les lleis establertes) i el poder jurídic (encarregat d’aplicar la llei en
situacions concretes). (Article 51, 52, 90, 94)
-LLIBERTATS: llibertat
d’escollir i opinar el que es vol, sense estar condicionat per res ni per
ningú. (Article 27, 34, 39)
-DRETS INDIVIDUALS: regles normativitzades que defensen les llibertats i els
drets dels ciutadans, d’acord amb el sistema jurídic, social i ètic establert.
(Article 25, 29, 34)
-ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT: distribució de les regions del territori espanyol,
construint estats autònoms creats per la unió de províncies. (Article 4, 13,
31)
4. Investiga i argumenta quins aspectes
de la constitució van ser més polèmics i perquè van provocar que no hi hagués
un consens en l’acceptació de la Constitució per part de tots els sectors.
L’aplicació de les reformes va
provocar incomoditats i enfrontaments, els quals van dur a la fi del Bienni
Reformista:
- En l’àmbit religiós, es va aprovar el matrimoni civil i el divorci; també van eliminar els jesuïtes, es van suprimir els símbols com els crucificis en les escoles i de l’exèrcit. D’altra banda van desvincular l’estat de l’església, i per tant, van suprimir el suport econòmic estatal a l’Església Catòlica i a les ordres religioses. Al establir un govern laïcista, també es va establir la llibertat al culte on cadascú era lliure d’escollir la seva religió.Tot això van provocar aixecaments anticlericals que van dur a terme cremes d’edificis religiosos; fent que l’església s’oposen al govern d’esquerres, provocant que donessin suport als partits de dretes.
- En l’exèrcit també es van dur a terme diversos canvis. Davant d’un elevat número d’oficials, es va oferir una retirada voluntària per tal de reduir-ne el nombre, es va crear la Guardia d’Assalt fidel a la República, es van suprimir els rangs tradicionals que es van reorganitzar i es va acabar amb el poder autònom dels militars posant-lo en mans de l’autoritat civil.A aquesta reforma se l’hi van oposar part del sector militar, dirigit per Sanjurio, els quals van fer un cop d’estat a la República a Sevilla; també es va crear una organització militar clandestina, la Unió Militar Espanyols.
- En la reforma social i agrària va ser la reforma més important ja que gran part de la societat treballava en el sector primari i hi havia una gran desigualtat territorial. Es va posar fi als arrendaments es van regular les condicions de treball en el camp fent que es milloressin els horaris i els salaris augmentessin. Es van exportar les terres de grans finques que n eren conreades o que estaven mal conreades, les quals les primeres no s’indemnitzaven, i s’hi van establir els camperols. També es va proporcionar als sindicats un major control del mercat de treball, per tal d’impedir la contractació de treballadors fora del municipi fins que no tinguessin treball els de la pròpia localitat.Aquests processos van ser lents i llargs a causa de l’oposició de els classes socials dominants i la manca de capital. Els camperols pobres es radicalitzen a causa d’això i s’ocupen il·legalment terres i s’utilitza la violència.
- En l’àmbit educatiu es va realitzar un gran esforç, establint una ensenyança liberal, obligatòria, gratuïta i laica per a tota la població, es van crear 10.000 centres d’educació nous i es va invertir en la formació de mestres pe compensar el tancament de les escoles eclesiàstiques. També es van crear les Missions Pedagògiques per fer arribar la cultura al món rural, creant biblioteques públiques, cinemes, teatres...Aquesta reforma va ser molt ben acceptada per tota la població ja que va suposar un gran avanç en la culturització i evolució d’aquesta.
