1. IDENTIFICAR
EL BÀNDOL REPUBLICÀ I LA SEVA IDEOLOGIA
El bàndol republicà - també anomenat bàndol governamental, lleial
o roig – inicialment estava format per les masses popular dirigides per UGT
(socialistes) i CNT (anarquistes), els quals es van fer càrrec d’algunes
institucions, i van armar al poble. En aquest moment sorgeix la revolució
social en les zones republicanes. I més endavant, es va crear el Front Popular
el qual estava unit amb diversos partits polítics:
- Partits
republicans – Esquerra Republicana i la Unió Republicana
- Partit
Socialista Obrer d’Espanya
- Els
marxistes–leninistes del Partit Comunista d’Espanya i el POUM
- El
Partit Sindicalista d’origen anarquista
- A
Catalunya els nacionalistes d’esquerra liderats per Esquerra Republicana de
Catalunya.
*- També comptaven amb els suport dels moviments
obrers i dels sindicats encara que tinguessin la intenció d’iniciar revolucions
socials.
Els principals líders d’aquesta agrupació van ser:
- Manuel
Azaña: va ser el primer i
posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona
República i, finalment, el segon i darrer President de la II República
Espanyola (1936-1939).
- Juan
Negrín: 67è President del
Govern d'Espanya i 13è de la II República (1931-1939)
- Vicente
Rojo: fou un militar
valencià, destacat per la seva participació al capdavant de les forces
republicanes durant la Guerra Civil Espanyola.
- José
Miaja: va ser un militar
espanyol i persona clau (cap de la Junta de Defensa de Madrid) en la
defensa de Madrid entre novembre i desembre de 1936, durant la Guerra
Civil Espanyola. Va combatre fins al final de la Guerra Civil
- Enrique
Líster: fou militant comunista i un destacat militar gallec lleial
a la República durant la Guerra Civil Espanyola.
- Buenaventura Durruti: fou un sindicalista i revolucionari anarquista espanyol.
- Republicanisme: a ideologia per a governar una nació com
una república, és a dir, com una "cosa pública" o un afer que
compte a tots els ciutadans i no tan sols a una determinada classe social
o a unes elits. Per extensió, es refereix a un sistema polític que
protegeix la llibertat i especialment es fonamenta en el Dret, en la llei,
que no pot ignorar-se pel propi govern.
- Constitucionalisme: doctrina ideològica i política que defensa
l'establiment d'un conjunt de normes bàsiques per les quals s'ha de regir
una societat. És sempre el pacte de tots els membres representatius de la
societat que constitueix el col·lectiu definit per aquest pacte i limita
el dret, les accions i les autoritats de tots els agents de poder.
- Socialisme: és una ideologia política lligada a la
classe social del proletariat, oposada al capitalisme i oposada a la
classe social de la burgesia, que té com a objectiu la socialització dels
mitjans de producció, canvi i transport, la supressió de les classes
socials i el repartiment de la riquesa segons l'aportació de cadascú en el
treball.
- Comunisme: propostes d'organització social en la
igualtat absoluta de la societat, l'eliminació de les jerarquies i
l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció
- Federalisme: és un sistema polític en el qual les
funcions del govern estan repartides entre un grup d'estats associats,
primerament, que després deleguen competències a un estat federal central.
- Laïcisme: defensa la independència de l'home, de la
societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que
s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.
- Anarquisme: és una ideologia política basada en el
principi que les persones són lliures i es poden organitzar millor en
societats sense jerarquies ni coaccions que limitin aquesta llibertat. Per
tant, l'anarquisme defensa un model de societat anomenat anarquia, en què
no hi ha estat o altra forma de poder públic
Defensaven plenament la II República Espanyola (1936-1939) la qual
tenia els següents objectius: construir
un sistema representatiu semblant a les democràcies parlamentàries occidentals,
donar satisfacció a les reivindicacions nacionalistes de Catalunya i el País
Basc, resoldre el problema agrari, acabar amb l'analfabetisme, desvincular
l'Església de l'Estat i satisfer les primeres reivindicacions feministes, entre
d'altres.
Al ser una unió multi-partidista, les diverses ideologies polítiques
es van unir per combatre al bàndol sublevat.
Aquestes eren les següents:
A part dels partits que formaven el bàndol republicà, també va tindre
suport de la URSS, de Mèxic, França i Polònia, van aportar grans quantitats de
material militar.
2. DELIMITAR
LA ZONA REPUBLICANA
3. LA
REVOLUCIÓ POPULAR SOCIAL DE LA ZONA REPUBLICANA I LA SEVA ORGANITZACIÓ
Els territoris que es van mantindre fidels a la República, la
insurrecció militar va provocar que s’estengués un clima revolucionari.
El govern de José Giral va decidir lluitar amb armes a les milícies
dels partits i sindicats, i va aconseguir dissoldre l’exèrcit tradicional i els
cossos policials, també va decretar la creació de batallons de voluntaris, en els
qual havien d’integrar-s’hi les milícies.
Al territori publicà es va crear una estructura de poder popular al
voltant de sindicats i partits, aquests eren l’única força militar capaç de
defensar la legalitat republicana. D’altra banda, es van sentir autoritzats a impulsar canvis socials
revolucionaris.
Des de l’estiu a la tardor del 1936, el poder de l’estat va ser
substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del
Front Popular. Diversos consells, comitès i juntes s’ocupaven d’organitzar les
columnes de voluntaris per anar al front de batalla, controlaven l’ordre
públic, l’economia i molts altres aspectes de la vida social. En algunes
regions, els comitès i les juntes es van unificar per formar consells
regionals.
A Catalunya el dia 20 de juliol el president Companys va convocar els
dirigents de la CNT-FAI i els va oferir la informació d’un Comitè Central de
Milícies Antifeixistes, el qual agrupés les diferents forces polítiques i sindicals
fi dels a la República.
El president Companys, s’ocupà d’organitzar les columnes de voluntaris
que van sortir cap al front d’Aragó i també de controlar l’ordre públic.
Un assassinat important va ser el de José Antonio Primo de Rivera, afusellat a
la presó d’Alcant. Molts dels perseguits van ser exiliats i van fugir a
l’estranger.
La mateixa Generalitat va fer un esforç per facilitar la sortida de
l’estranger de persones amenaçades per les forces incontrolades.
5. DESCRIURE
LA REVOLUCIÓ POLITICA DE LA ZONA REPUBLICANA I LA SEVA ORGANITZACIÓ
El govern d'Espanya escollit democràticament i format per el front popular, es componia de la unió dels partits republicans -Esquerra Republicana i Unió Republicana- amb el Partit socialista obrer espanyol (PSOE) a la que es van unir els marxistes y els feministes, del Partit comunista espanyol y el POUM, el Partit Sindicalista d'origen anarquista i a Cataluña els nacionalistes d'esquerra, com Esquerra Republicana de Catalunya. Aquests eren recolzats per el moviment obrer i els sindicats UGT i CNT, tot i que ells el que perseguien era realitzar la revolució social. També havien optat per ser republicans, el Partit Nacionalista Basc, quan les Corts Republicanes estaven a punt d'aprovar l'Estatut d'Autonomia per el País Basc.
El bàndol republicà perseguia diversos fins depenent de la facció, des de el manteniment de la democràcia parlamentaria multi-partidistes per part dels partits republicans fins a l'establiment d'un estat socialista per part de comunistes i socialistes -dividint-se en varies tendències, incloent grups trotskistes i estalinistes- o una revolució social liberal per part dels anarquistes, per lo tant en el bàndol republicà existien diverses ideologies polítiques que es van unir per combatre als sublevats. Degut a que van obtenir el recolzament de la Unió Soviètica així com del partit comunista, a tot el bàndol republicà se’l va atribuir l’apel·latiu de "ROJOS", de la mateixa manera que al bàndol "nacional" l'anomenaven "fascista".
3. DESCRIURE
LES PRINCIPALS LÍNIES D’ACTUACIÓ DELS GOVERNS REPUBLICANS FINS AL FINAL DE AL
GUERRA
(1936)
21 de juliol (Comitè
de Milícies Antifeixistes)
11 de agost(Consell
d’Economia de Catalunya)
Setembre (Govern de
Largo Caballero i Govern d’unitat a Catalunya)
(1937)
Maig (Fets de Maig – Govern de Negrín –
Dissolució del POUM)
Juny (Nou executiu català sense CNT)
Octubre (Trasllat del govern, de
València a Barcelona)
(1938)
Abril (Tretze punts de Negrín)
(1939)
Febre (Exili del govern a França)
Març (Cop d’Estat del coronel Casado i
entrada dels nacionals a Madrid)
Al territori república a Espanya tenim a José Giral que va desfer el exercit i cossos policials i va establir nous batallons de voluntaris que s’havien de integrar les milícies. En resultat es va crear una estructura de poder popular. Llavors van aparèixer els consells , comitès i juntes que servien per organitzar els voluntaris per anar al front , l’ordre públic , l’economia i aspectes de la vida social. Els comitès i juntes es van unir per fer consells regionals.
Un esdeveniment molt important fou a Catalunya el dia 21 de juliol Companys va convocar als líders de la CNT-FAI i els hi va oferir la formació d’un Comitè Central de Milícies Antifeixistes que agrupes les diferents forces polítiques i sindicals fidels a la República. Aquesta proposta es va realitzar i com a president va ser Companys , i s’ocupava d’organitzar els voluntaris per anar al front d’Aragó.
Els primers mesos de la guerra va haver-hi una
repressió molt forta contra els “facciosos” (insurrectes). L’Església fou un
objecte d’una persecució ja que el govern no podia controlar al grup. Hi va
haver assassinats , detencions il·legals , saqueigs, crema d’esglésies i
convents, requisa de bens i propietats
particulars. També van assassinar a presos polítics de dretes. Molts dels
perseguits van fugir cap al estranger o van passar a la zona insurrecta o
franquista.
Un dels elements més importants de la revolució
social fou la col·lectivització d’una gran part de la propietat industrial i
agrària. Alguns treballadors , organitzats en comitès , es van posar al
capdavant de les empreses perquè els empresaris i industrials o van fugir o els
van detindré o els van assassinar. Amb
uns altres casos els treballadors es van apoderar del control i de la direcció
de les empreses i els hi van comunicar
als amos que posarien un regim d’autogestió.
El govern de la República i la Generalitat de
Catalunya van aprovar les confiscacions
d’indústries i les confiscacions de les terres efectuades pels organismes
populars.
A Catalunya el 11 d’agost del 1936 es va
crear el Consell d’Economia de Catalunya
que va dissenyar un pla socialista per reorganitzar l’economia i a l’octubre es
va fer un Decret de col·lectivitzacions, que va legalitzar el procés
col·lectivista que s’havia dut aleshores.
Al final de la guerra hi va haver 45000 empreses
controlades pels comitè obrers , 2000 col·lectivitzades i entre cinc i sis mil
que eren part d’agrupacions socialitzades.
Al camp va tenir poca importància a causa de la petita i mitjana
propietat, l’oposició del govern autònom, de la Unió de Rabassaires, de la UGT,
del PSUC, del ERC, i escassa implantació de la CNT.
El govern de Largo Caballero va durar del setembre de 1936 fins al maig del 1937 . Al 5 de setembre del 1936 va formar un govern amb republicans, socialistes i comunistes. Dos mesos després va posar quatre ministres anarcosindicalistes . Largo Caballero volia fer una aliança entre les forces republicanes , burgeses i obreres per guanyar la guerra amb la reorganització de l’Estat, la militarització de les milícies i la formació de l’Exercit Popular.
A Catalunya es va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes i es formà un govern d’unitat fet per Josep Tarradellas que va posar l’Acció Catalana Republicana fins al POUM , passant per PSUC , ERC i la CNT. Els comitès locals van ser substituïts per nous ajuntaments, es va crear la Junta de Seguretat Interior ( serveis policials) , es va reconstruir un aparell per posar fi a la violència incontrolada , van aparèixer les milícies que es trobaven estancades a Aragó , amb la creació de l’Exercit Popular de Catalunya i la Generalitat va ampliar la intervenció amb l’economia per controlar les col·lectivitzacions.
La primavera de 1937 van passar uns successos militars que van enfrontar les forces republicanes (que volien un procés revolucionari i una guerra) i un sector format per republicans, comunistes i socialistes.
A la primavera de 1937 va passar uns fracassos militars que van fer el enfrontament entre les forces republicanes a causa de com s’havia de encarar el procés revolucionari i la guerra. Hi havia un sector format per republicans ,comunistes i socialistes que aquests volien posar ordre, organitzar un exercit potent , controlar les col·lectivitzacions , reforçar la unió amb la classe mitjana i refer un Estat fort i centrar amb l’esforç bèl·lic.
El altre sector hi havia els anarquistes i la POUM que no volien posar les milícies dins de l’exercit i dient que per guanyar la guerra necessitarien agrupar-los a tots i fer transformacions revolucionaries.
El 3 de maig del 1937 es van fer unes tensions a Barcelona, les forces de la Generalitat van desallotjar els anarquistes del edifici de la Telefònica, això va comportar un enfrontament d’alguns militants de la CNT i POUM amb els del PSUC,ERC i UGT, que donaven suport a la generalitat. La lluita va dura casi una setmana i van fer-se barricades. Aquesta lluita va servir que el govern republicà intervingués a Catalunya. Tot això va acabar amb la derrota dels anarquistes i del POUM i una profunda crisis de govern. Amb els fets de maig van sorgir dos grans conflictes del bàndol republicà:
1)Tensions entre les forces antifeixistes per la direcció política i militar.
2) Diferencies entre el govern republicà i autonòmic , el primer no confiava que el govern de la Generalitat pogués governar i dirigir la guerra i acusar a Catalunya de que no col·laborava en l’esforç bèl·lic de la república.
Els fets de maig van fer perdre importància als anarquistes i van enfortir els comunistes, que ja tenien gran importància gracies a l’ajuda que Unió Soviètica donava a la República. Els comunistes espanyols volien que el POUM fos il·legalitzat i que els líders fossin detinguts. Largo va ajudar a il·legalitzar el POUM i va exigir-ne la dimissió. El president de la República, Manuel Azaña va encarregar al socialista, Juan Negrín que fes un nou govern. El POUM va ser declarat il·legal i Andreu Nin (dirigent principal) fou assassinat. Negrín va posar una centralització política i militar per guanyar la guerra. Es va formar un nou Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya , que el seu líder fou Companys i va posar una aliança entre ERC i PSUC. Al 1938 va ser molt difícil el territori republicà ja que faltaven aliments , revessos militars eren continus i la població començava a estendre’s el cansament de la guerra. El cap del govern va proposar una sortida a la guerra i va publicar el Programa dels Tretze Punts, on proposava condicions per al cessament de la lluita armada però van ser rebutjades per Franco. Al setembre de 1938 la República va rebre un cop dur ja que es va signar el Acord de Munic, que deia que Gran Bretanya i França reconeixen l’ocupació dels sudets feta per Hitler .
Negrín tenia el suport dels comunistes i insistia en la resistència militar. Al fina la pèrdua de Catalunya al 1939 va significar l’exili per la República de Catalunya i el País Basc . Gran Bretanya i França van reconèixer a Franco . Finalment Azaña va presentar a París la seva dimissió com a president de la República.
.
holiiiiiissss
ResponElimina