LECTURA DELS MAPES DE LES FASES DE LA GUERRA CIVIL

1. IDENTIFICA EL TIPUS DE FONT I DE QUE TRACTA

Aquest conjunt de mapes històrics són qualitatius, ja que representen la distribució territorial d’un fenomen, el qual no és numèric. Específicament la distribució dels territoris espanyols entre el bàndol sublevat i el republicà en cada fase de la Guerra Civil Espanyola (1936 – 1939).

La font del mapa és secundaria ja que, la distribució dels territoris varia en cada any i està feta posteriorment a la guerra, no mentre succeia.

Si ens centrem en cada mapa individualment, és fa una representació estàtica de cada any que va durar la Guerra Civil. Però el conjunt dels quatre mapes en formen un de diacrònic, en el qual s’explica l’evolució territorial d’aquest fet.

2. IDENTIFICA ELS SÍMBOLS I COLORS QUE APAREIXEN EN EL MAPA SEGONS LA LLEGENDA I ELS CONTINGUTS

Cada mapa d’Espanya està dividit en dos colors, el blau que fa referència als territoris ocupats pel bàndol sublevat; i el rosa, la zona ocupada pel bàndol republicà. A mesura que el temps avança la distribució dels territoris varia segons les invasions i les pèrdues dels territoris de cada bàndol.

Si ens centrem en els símbol, les fletxes blaves i vermelles representen la direcció de les invasions de cada bàndol, és a dir, cap a quina direcció avançaven i informen de les invasions dels territoris dels dos bàndols. Però si la fletxa està corbada en la punta, vol dir que finalment la invasió va fallar i no és va produir.

En el primer mapa, hi ha tres ciutats encerclades, això serveix per indicar que aquestes ciutats estaven dominades pel bàndol sublevat però els territoris del voltant no.

En el segon mapa, la ciutat de Madrid està envoltada amb mig cercle amb punxes, el qual significa que la ciutat estava en guerra entre els dos bàndols, centrant-nos en l’any del mapa, sabem que la ciutat va ser bombardejada. També hi ha un símbol que representa  dues espases creuades, que  signifiquen que hi ha hagut una batalla, i al seu costat el nom d’aquesta.

3. CONTEXTUALITZA CADA MAPA AMB L’ETAPA DE LA GUERRA CORRESPONENT DONANT SENTIT A LES FLETXES (Ajuda’t de la informació que has elaborat a l’eix cronològic) I EXPLICANT ELS FETS REPRESENTATS

En el primer mapa, s’hi representa la distribució del territori durant el Juliol de l’any de 1936. Entre el 17 i 18 de juliol de 1936, hi va haver una sublevació militar dirigida contra el govern de la Segona República Espanyola, això va dur a la derrota parcial dels sublevats que no aconsegueixen els seus objectius, i tot això va conduir va conduir a l'inici de la Guerra Civil Espanyola.

Allò que inicialment va ser un cop d'estat militar per enderrocar el govern es va convertir en una guerra oberta que va dividir l'Estat en dues meitats: el bàndol dels sublevats, que dominaven els territoris de Galícia, Navarra, Aragó, Castilla i Lleó, Mallorca, una petita part d’Andalusia i el Nord de Marroc; contra el bàndol republicà que defensava la Segona República i dominava la major part del territori espanyol (Catalunya, València, Madrid, Murcia, Castilla i La-Mancha, Andalusia, Extremadura, part d’Aragó, Astúries, Cantàbria, Menorca i el país Basc).

El 21 de juliol del mateix any, es va creat el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya per Lluís Companys, per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó.

Durant l'agost de 1936, el bàndol sublevat va ascendir des de el Marroc cap a la ciutat de Badagoz. El 13 d'aquest més hi va acabant haver la Batalla de Badagoz, en la qual el bàndol republicà va ser derrotat i va comportar que el bàndol enemic uns els territoris del nord i del sud. Després de la batalla, hi va haver una gran repressió contra els republicans, produint la massacre de Badajoz on s'aproxima que hi van haver uns dos mil afusellaments.

Seguidament, va ocórrer el Setge a l’Alcàsser de Toledo, on el bàndol republicà es va enfrontar contra els defensors de l’Alcàsser, els quals eren Guarides civils. La batalla van continuar fins la arribada de l’exèrcit d’Àfrica de Francisco Franco.

Les dues ciutats encerclades, Sevilla i Córdoba, signifiquen que el domini del bàndol sublevat avançava cap a elles per dominar-les, però hi havia resistència. Les fletxes blaves representen la direcció de les invasions del bàndol nacional, que es dirigien cap a Madrid, Navarra, Extremadura i Andalusia. I les fletxes vermelles fan la mateixa funció que les anteriors, però referint-se al bàndol republicà, el qual va envair la meitat d’Aragó i va intentar conquerir les illes Balears, però finalment no va aconseguir-les.

El mes d’octubre de 1936, el general Franco va iniciar l’assalt a Madrid des de la ciutat de Toledo prèviament conquerida. La batalla va acabar amb la victòria republicana. 

El segon mapa té lloc el Març de l’any 1937. En ell, la distribució del territori ha variat segons les invasions del mapa anterior. En aquest moment històric, el bàndol sublevat ha envaït part del territori republicà, fent que el primer domini Galícia, Extremadura, Aragó, Castilla i Lleó, la meitat d’Andalusia, les Illes balears i el nord de Marroc. Fent així que l’altre bàndol es quedi amb la resta d’Espanya.

Madrid està dividida entre els dos bàndols, perquè com he dit anteriorment, el bàndol sublevat va intentar conquerir la ciutat, però finalment va fallar. Seguidament el bàndol sublevat va bombardejar la ciutat on van morir unes 20.000 persones, aproximadament. També  hi ha dues marques de batalla (dos espases creuades):situades al voltant de Madrid, ja que un cop perduda la conquesta de la ciutat, van intentar aïllar-la, produint així dues batalles molt importants: la Batalla de Jarama (6-27 de Febrer de 1937) on les forces franquistes van aconseguir creuar el riu Jarama però van ser detinguts pels republicans; i la segona, la Batalla de Guadalajara (8-23 de Març de 1937) on les tropes italianes de Franco van sofrir una derrota per part de l’Exercit Popular de la República.

En el mapa, solament hi ha dos fletxes blaves dirigides cap a la zona d’Astúries i Cantàbria. Això es degut al Bombardeig de Gernnika, el primer bombardeig aeri sobre la població civil, el qual va ser un símbol de la brutalitat de l’agressió contra una població indefensa. A causa d’això, els territoris republicans del nord d’Espanya van caure per la superioritat dels insurrectes en armament i aviació.

En el tercer mapa, s’hi representa la distribució del territori Espanyol durant el Març i l’Abril de 1938. En aquest mapa, el bàndol republicà només domina Catalunya, Menorca, Castilla i La-Mancha, Múrcia, i la meitat de València i Andalusia; la resta d’Espanya està dominada pel bàndol sublevat.

En aquesta etapa de la guerra, el bàndol sublevat va iniciar la Batalla de Terol (Desembre de 1937 – Febrer de 1938) on tot hi guanyar el bàndol republicà al cap d’uns mesos la ciutat va ser envaïda pels sublevats iniciant així la campanya d’Aragó. Uns mesos desprès es va iniciar la Batalla de l’Ebre (Juliol de 1938 – Novembre de 1938), en ella l’exèrcit de Franco va aconseguir travessar tot el sud de Tarragona i el riu Ebre. En aquest moment es considera acabada la guerra amb la victòria del bàndol sublevat i l’ocupació de Catalunya.

En l’últim mapa, el bàndol sublevat ocupa la major part d’Espanya exceptuant Múrica i Castilla i La-Mancha, que encara està sota el domini del bàndol republicà. En la part de Catalunya hi ha dos fletxes blaves que representen l’ocupació del bàndol sublevat sobre aquesta, i una de color vermell dirigida cap a França, que es refereix a l’èxode cap a França on milers de fugitius catalans van marxar de Catalunya per refugiar-se a França.

El febrer de 1939 l’únic territori ocupat pel bàndol republicà era Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des de València fins a Almeria.

Al començament de març d’aquest any, es va produir una insurrecció contra el govern republicà dirigida de Segismundo Casado, el qual després d’una dura lluita va crear la Junta de defensa amb la missió de negociar amb Franco una “pau honorable”. Però Franco nomes va acceptar una rendició sense condicions i va obligar als defensors republicans de la ciutat a lliurar les armes. El 28 de març les tropes franquistes van entrar a Madrid sense trobar-hi resistència.

Els dies posteriors, Franco va conquerir tota la zona mediterrània restant. El dia 1 d’abril Franco va signar a Burgos l’últim comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i el final de la Guerra Civil Espanyola.

GUERRA CIVIL: El Bàndol Republicà

1.    IDENTIFICAR EL BÀNDOL REPUBLICÀ I LA SEVA IDEOLOGIA

El bàndol republicà - també anomenat bàndol governamental, lleial o roig – inicialment estava format per les masses popular dirigides per UGT (socialistes) i CNT (anarquistes), els quals es van fer càrrec d’algunes institucions, i van armar al poble. En aquest moment sorgeix la revolució social en les zones republicanes. I més endavant, es va crear el Front Popular el qual estava unit amb diversos partits polítics:

-    Partits republicans – Esquerra Republicana i la Unió Republicana

-    Partit Socialista Obrer d’Espanya

-    Els marxistes–leninistes del Partit Comunista d’Espanya i el POUM

-    El Partit Sindicalista d’origen anarquista

-   A Catalunya els nacionalistes d’esquerra liderats per Esquerra Republicana de Catalunya.

*- També comptaven amb els suport dels moviments obrers i dels sindicats encara que tinguessin la intenció d’iniciar revolucions socials.

Els principals líders d’aquesta agrupació van ser:

• Manuel Azaña: va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).

• Juan Negrín: 67è President del Govern d'Espanya i 13è de la II República (1931-1939)

• Vicente Rojo: fou un militar valencià, destacat per la seva participació al capdavant de les forces republicanes durant la Guerra Civil Espanyola.

• José Miaja: va ser un militar espanyol i persona clau (cap de la Junta de Defensa de Madrid) en la defensa de Madrid entre novembre i desembre de 1936, durant la Guerra Civil Espanyola. Va combatre fins al final de la Guerra Civil

• Enrique Líster: fou militant comunista i un destacat militar gallec lleial a la República durant la Guerra Civil Espanyola.

• Buenaventura Durruti: fou un sindicalista i revolucionari anarquista espanyol.

• Republicanisme: a ideologia per a governar una nació com una república, és a dir, com una "cosa pública" o un afer que compte a tots els ciutadans i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits. Per extensió, es refereix a un sistema polític que protegeix la llibertat i especialment es fonamenta en el Dret, en la llei, que no pot ignorar-se pel propi govern.

• Constitucionalisme: doctrina ideològica i política que defensa l'establiment d'un conjunt de normes bàsiques per les quals s'ha de regir una societat. És sempre el pacte de tots els membres representatius de la societat que constitueix el col·lectiu definit per aquest pacte i limita el dret, les accions i les autoritats de tots els agents de poder.

• Socialisme: és una ideologia política lligada a la classe social del proletariat, oposada al capitalisme i oposada a la classe social de la burgesia, que té com a objectiu la socialització dels mitjans de producció, canvi i transport, la supressió de les classes socials i el repartiment de la riquesa segons l'aportació de cadascú en el treball.

• Comunisme: propostes d'organització social en la igualtat absoluta de la societat, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció

• Federalisme: és un sistema polític en el qual les funcions del govern estan repartides entre un grup d'estats associats, primerament, que després deleguen competències a un estat federal central.

• Laïcisme: defensa la independència de l'home, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.

• Anarquisme: és una ideologia política basada en el principi que les persones són lliures i es poden organitzar millor en societats sense jerarquies ni coaccions que limitin aquesta llibertat. Per tant, l'anarquisme defensa un model de societat anomenat anarquia, en què no hi ha estat o altra forma de poder públic

Defensaven plenament la II República Espanyola (1936-1939) la qual tenia  els següents objectius: construir un sistema representatiu semblant a les democràcies parlamentàries occidentals, donar satisfacció a les reivindicacions nacionalistes de Catalunya i el País Basc, resoldre el problema agrari, acabar amb l'analfabetisme, desvincular l'Església de l'Estat i satisfer les primeres reivindicacions feministes, entre d'altres.

Al ser una unió multi-partidista, les diverses ideologies polítiques es van unir per combatre al bàndol sublevat. 

Aquestes eren les següents: 

A part dels partits que formaven el bàndol republicà, també va tindre suport de la URSS, de Mèxic, França i Polònia, van aportar grans quantitats de material militar.

2.    DELIMITAR LA ZONA REPUBLICANA

3.    LA REVOLUCIÓ POPULAR SOCIAL DE LA ZONA REPUBLICANA I LA SEVA ORGANITZACIÓ

Els territoris que es van mantindre fidels a la República, la insurrecció militar va provocar que s’estengués un clima revolucionari.

El govern de José Giral va decidir lluitar amb armes a les milícies dels partits i sindicats, i va aconseguir dissoldre l’exèrcit tradicional i els cossos policials, també va decretar la creació de batallons de voluntaris, en els qual havien d’integrar-s’hi les milícies.

Al territori publicà es va crear una estructura de poder popular al voltant de sindicats i partits, aquests eren l’única força militar capaç de defensar la legalitat republicana. D’altra banda, es van sentir autoritzats a impulsar canvis socials revolucionaris.

Des de l’estiu a la tardor del 1936, el poder de l’estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular. Diversos consells, comitès i juntes s’ocupaven d’organitzar les columnes de voluntaris per anar al front de batalla, controlaven l’ordre públic, l’economia i molts altres aspectes de la vida social. En algunes regions, els comitès i les juntes es van unificar per formar consells regionals.

A Catalunya el dia 20 de juliol el president Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI i els va oferir la informació d’un Comitè Central de Milícies Antifeixistes, el qual agrupés les diferents forces polítiques i sindicals fi dels a la República.

El president Companys, s’ocupà d’organitzar les columnes de voluntaris que van sortir cap al front d’Aragó i també de controlar l’ordre públic.

Els primers mesos es va desencadenar una repressió espontània contra  l’església, la burgesia, els propietaris, les classes benestants i els polítics de dreta. Això va provocar que hi haguessin assassinats, detencions il·legals, Txeques, saqueigs i es van cremar esglésies i convents, també es van requisar béns i propietats particulars, i hi va haver assassinats  de presos polítics. 

Un assassinat important va ser el de José Antonio Primo de Rivera, afusellat a la presó d’Alcant. Molts dels perseguits van ser exiliats i van fugir a l’estranger.

La mateixa Generalitat va fer un esforç per facilitar la sortida de l’estranger de persones amenaçades per les forces incontrolades.

         

5.    DESCRIURE LA REVOLUCIÓ POLITICA DE LA ZONA REPUBLICANA I LA SEVA ORGANITZACIÓ

El govern d'Espanya escollit democràticament i format per el front popular, es componia de la unió dels partits republicans -Esquerra Republicana i Unió Republicana- amb el Partit socialista obrer espanyol (PSOE) a la que es van unir els marxistes y els feministes, del Partit comunista espanyol y el POUM, el Partit Sindicalista d'origen anarquista i a Cataluña els nacionalistes d'esquerra, com Esquerra Republicana de Catalunya. Aquests eren recolzats per el moviment obrer i els sindicats UGT i CNT, tot i que ells el que perseguien era realitzar la revolució social. També havien optat per ser republicans, el Partit Nacionalista Basc, quan les Corts Republicanes estaven a punt d'aprovar l'Estatut d'Autonomia per el País Basc.

El bàndol republicà perseguia diversos fins depenent de la facció, des de el manteniment de la democràcia parlamentaria multi-partidistes per part dels partits republicans fins a l'establiment d'un estat socialista per part de comunistes i socialistes -dividint-se en varies tendències, incloent grups trotskistes i estalinistes- o una revolució social liberal per part dels anarquistes, per lo tant en el bàndol republicà existien diverses ideologies polítiques que es van unir per combatre als sublevats. Degut a que van obtenir el recolzament de la Unió Soviètica així com del partit comunista, a tot el bàndol republicà se’l va atribuir l’apel·latiu de "ROJOS", de la mateixa manera que al bàndol "nacional" l'anomenaven "fascista".

  

3.    DESCRIURE LES PRINCIPALS LÍNIES D’ACTUACIÓ DELS GOVERNS REPUBLICANS FINS AL FINAL DE AL GUERRA

(1936)

21 de juliol (Comitè de Milícies Antifeixistes)

11 de agost(Consell d’Economia de Catalunya)

Setembre (Govern de Largo Caballero i Govern d’unitat a Catalunya)

(1937)

Maig (Fets de Maig – Govern de Negrín – Dissolució del POUM)

Juny (Nou executiu català sense CNT)

Octubre (Trasllat del govern, de València a Barcelona)

(1938)

Abril (Tretze punts de Negrín)

(1939)

Febre (Exili del govern a França)

Març (Cop d’Estat del coronel Casado i entrada dels nacionals a Madrid)

Al territori república a Espanya  tenim a José Giral que va desfer el exercit i cossos policials i va establir nous batallons de voluntaris que s’havien de integrar les milícies. En resultat es va crear una estructura de poder popular. Llavors van aparèixer els consells , comitès i juntes que servien per organitzar els voluntaris per anar al front , l’ordre públic , l’economia i aspectes de la vida social. Els comitès i juntes es van  unir per fer consells regionals.

Un esdeveniment molt important fou a Catalunya el dia 21 de juliol Companys va convocar als líders de la CNT-FAI i els hi va oferir la formació d’un Comitè Central de Milícies Antifeixistes que agrupes les diferents forces polítiques i sindicals fidels a la República. Aquesta proposta es va realitzar i com a president va ser Companys , i s’ocupava d’organitzar els voluntaris per anar al front d’Aragó.

Els primers mesos de la guerra va haver-hi una repressió molt forta contra els “facciosos” (insurrectes). L’Església fou un objecte d’una persecució ja que el govern no podia controlar al grup. Hi va haver assassinats , detencions il·legals , saqueigs, crema d’esglésies i convents, requisa de bens  i propietats particulars. També van assassinar a presos polítics de dretes. Molts dels perseguits van fugir cap al estranger o van passar a la zona insurrecta o franquista.

Un dels elements més importants de la revolució social fou la col·lectivització d’una gran part de la propietat industrial i agrària. Alguns treballadors , organitzats en comitès , es van posar al capdavant de les empreses perquè els empresaris i industrials o van fugir o els van detindré o  els van assassinar. Amb uns altres casos els treballadors es van apoderar del control i de la direcció de les empreses  i els hi van comunicar als amos que posarien un regim d’autogestió. 

El govern de la República i la Generalitat de Catalunya  van aprovar les confiscacions d’indústries i les confiscacions de les terres efectuades pels organismes populars.

A Catalunya el 11 d’agost del 1936 es va crear  el Consell d’Economia de Catalunya que va dissenyar un pla socialista per reorganitzar l’economia i a l’octubre es va fer un Decret de col·lectivitzacions, que va legalitzar el procés col·lectivista que s’havia dut aleshores.

Al final de la guerra hi va haver 45000 empreses controlades pels comitè obrers , 2000 col·lectivitzades i entre cinc i sis mil que eren part d’agrupacions socialitzades.  Al camp va tenir poca importància a causa de la petita i mitjana propietat, l’oposició del govern autònom, de la Unió de Rabassaires, de la UGT, del PSUC, del ERC, i escassa implantació de la CNT. 

El govern de Largo Caballero va durar del setembre de 1936 fins al maig del 1937 . Al 5 de setembre del 1936 va formar un govern amb republicans, socialistes i comunistes. Dos mesos després va posar quatre ministres anarcosindicalistes . Largo Caballero volia fer una aliança entre les forces republicanes , burgeses i obreres per guanyar la guerra amb la reorganització de l’Estat, la militarització de les milícies i la formació de l’Exercit Popular.

A Catalunya es va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes i es formà un govern d’unitat fet per Josep Tarradellas  que va posar l’Acció Catalana Republicana fins al POUM , passant per PSUC , ERC i  la CNT. Els comitès locals van ser substituïts per nous ajuntaments, es va crear la Junta de Seguretat Interior ( serveis policials) , es va reconstruir un aparell  per posar fi a la violència incontrolada , van aparèixer les milícies que es trobaven estancades a Aragó , amb la creació de l’Exercit Popular de Catalunya i  la Generalitat va ampliar la intervenció amb l’economia per controlar les col·lectivitzacions.

La primavera de 1937 van passar uns successos militars que van enfrontar les forces republicanes (que volien un procés revolucionari i una guerra) i un sector format per republicans, comunistes i socialistes.

A la primavera de 1937 va passar uns fracassos militars que van fer el enfrontament entre les forces republicanes a causa de com s’havia de encarar el procés revolucionari i la guerra.  Hi havia un sector format per republicans ,comunistes i socialistes que aquests volien  posar ordre, organitzar un exercit potent , controlar les col·lectivitzacions , reforçar la unió amb la classe mitjana i refer un Estat fort i centrar amb l’esforç bèl·lic. 

El altre sector hi havia els anarquistes i la POUM  que no volien posar les milícies dins de l’exercit i dient que per guanyar la guerra necessitarien agrupar-los a tots i fer transformacions revolucionaries.

El 3 de maig del 1937  es van fer unes tensions a Barcelona,  les forces de la Generalitat van desallotjar els anarquistes del edifici de la Telefònica, això va comportar un enfrontament d’alguns militants de la CNT i POUM amb els del PSUC,ERC i UGT, que donaven suport a la generalitat. La lluita va dura casi una setmana i van fer-se barricades. Aquesta lluita va servir que el govern republicà intervingués a Catalunya. Tot això va acabar amb la derrota dels anarquistes i del  POUM i una profunda crisis de govern. Amb els fets de maig van sorgir dos grans conflictes del bàndol republicà:

1)Tensions entre les forces antifeixistes per la direcció política i militar.

2) Diferencies entre el govern republicà i autonòmic , el primer no confiava que el govern de la Generalitat pogués governar i dirigir la guerra i acusar a Catalunya de que no col·laborava en l’esforç bèl·lic de la república.

Els fets de maig van fer perdre importància als anarquistes i van enfortir els comunistes, que ja tenien gran importància gracies a l’ajuda que Unió Soviètica donava a la República. Els comunistes espanyols volien que el POUM fos il·legalitzat i que els líders fossin detinguts. Largo va ajudar a il·legalitzar el POUM i va exigir-ne la dimissió. El president de la República, Manuel Azaña va encarregar al socialista,  Juan Negrín que fes un nou govern. El POUM va ser declarat il·legal i Andreu Nin (dirigent principal) fou assassinat. Negrín va posar una centralització política i militar per guanyar la guerra. Es va formar un nou Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya , que el seu líder fou Companys i va posar una aliança entre ERC i PSUC. Al 1938 va ser molt difícil el territori republicà ja que faltaven aliments , revessos militars eren continus i la població començava a estendre’s el cansament de la guerra. El cap del govern va proposar una sortida a la guerra i va publicar el Programa dels Tretze Punts, on proposava condicions per al cessament de la lluita armada però van ser rebutjades per Franco. Al setembre de 1938 la República va rebre un cop dur ja que es va signar el Acord de Munic, que deia que Gran Bretanya i França reconeixen l’ocupació dels sudets feta per Hitler .

Negrín tenia el suport dels comunistes i insistia en la resistència militar. Al fina la pèrdua de Catalunya al 1939 va significar l’exili per la República de Catalunya i el País Basc . Gran Bretanya i França van reconèixer a Franco . Finalment Azaña va presentar a París la seva dimissió com a president de la República.

 .

Muere la actriz Maureen O'Hara

'La Reina del Technicolor' ha fallecido a los 95 años de edad por causas naturales mientras dormía"

La mítica actriz Maureen O'Hara ha muerto a los 95 años de edad. Así lo ha confirmado su familia en un comunicado.

Perteneciente a la Edad de Oro, se hizo popular por títulos como ¡Qué verde era mi valle!, Simbad el marino o El hombre tranquilo. Muy reconocida tanto por sus actuaciones de mujer de carácter en varios clásicos de culto y antología, como por su legendaria belleza, fue conocida en la década de los años 40 y 50 como 'La Reina del Technicolor'. Este año, la veterana intérprete fue reconocida con un Oscar honorífico por toda su carrera.

El comunicado de la reconocida intérprete, que ha publicado The Irish Times, dice: "Con nuestro corazón lleno de dolor os compartimos la noticia de que Maureen O'Hara ha fallecido hoy mientras dormía por causas naturales".

Famosa por su llameante cabello pelirrojo, fue Charles Laughton junto con Eric Pommer quienes lograron convencer a O'Hara para iniciarse como actriz con un contrato de siete años con Mayflower Pictures. Tras estar en dos producciones bajo el nombre de Maureen FitzSimons, su primera película fue 'La posada de Jamaica' dirigida por el celebrado Alfred Hitchcock.

Amiga de John Wayne y John Ford

En 1939 se convertiría en la gitana Esmeralda de Víctor Hugo en Esmeralda la zíngara que fue su trampolín hacia el estrellato. Ese mismo año conocería a John Wayne, con el que tendría una gran amistad que duró toda su vida. En 1941 John Ford le elige para estar en ¡Qué verde era mi valle!, película que obtuvo cinco premios Oscar. Pese a todos los reconocimientos, la interpretación de O'Hara no logró convencer a los académicos de Hollywood, que nunca la nominarían a los Oscar. Pese a ello, en 2015 consiguió un premio honorífico por toda su carrera, siendo la segunda actriz tras Myrna Loy en alzarse con este reconocimiento sin estar antes nominada. Reconocida por sus intervenciones en El cisne negro, Simbad el marino o La isla de los corsarios, fue una de las actrices habituales de John Ford, que también fue uno de sus grandes amistades en Hollywood. Con él estaría en Río Grande y El hombre tranquilo, por el que sería recordada para siempre en la historia del cine. Sus últimas apariciones en la gran pantalla fueron en 1991 con Yo, tú y mamá y en la televisión en 2000 con el telefilme El último baile.

EIX CRONOLÒGIC: La Guerra Civil