LECTURA DELS MAPES DE LES FASES DE LA GUERRA CIVIL

1. IDENTIFICA EL TIPUS DE FONT I DE QUE TRACTA

Aquest conjunt de mapes històrics són qualitatius, ja que representen la distribució territorial d’un fenomen, el qual no és numèric. Específicament la distribució dels territoris espanyols entre el bàndol sublevat i el republicà en cada fase de la Guerra Civil Espanyola (1936 – 1939).

La font del mapa és secundaria ja que, la distribució dels territoris varia en cada any i està feta posteriorment a la guerra, no mentre succeia.

Si ens centrem en cada mapa individualment, és fa una representació estàtica de cada any que va durar la Guerra Civil. Però el conjunt dels quatre mapes en formen un de diacrònic, en el qual s’explica l’evolució territorial d’aquest fet.

2. IDENTIFICA ELS SÍMBOLS I COLORS QUE APAREIXEN EN EL MAPA SEGONS LA LLEGENDA I ELS CONTINGUTS

Cada mapa d’Espanya està dividit en dos colors, el blau que fa referència als territoris ocupats pel bàndol sublevat; i el rosa, la zona ocupada pel bàndol republicà. A mesura que el temps avança la distribució dels territoris varia segons les invasions i les pèrdues dels territoris de cada bàndol.

Si ens centrem en els símbol, les fletxes blaves i vermelles representen la direcció de les invasions de cada bàndol, és a dir, cap a quina direcció avançaven i informen de les invasions dels territoris dels dos bàndols. Però si la fletxa està corbada en la punta, vol dir que finalment la invasió va fallar i no és va produir.

En el primer mapa, hi ha tres ciutats encerclades, això serveix per indicar que aquestes ciutats estaven dominades pel bàndol sublevat però els territoris del voltant no.

En el segon mapa, la ciutat de Madrid està envoltada amb mig cercle amb punxes, el qual significa que la ciutat estava en guerra entre els dos bàndols, centrant-nos en l’any del mapa, sabem que la ciutat va ser bombardejada. També hi ha un símbol que representa  dues espases creuades, que  signifiquen que hi ha hagut una batalla, i al seu costat el nom d’aquesta.

3. CONTEXTUALITZA CADA MAPA AMB L’ETAPA DE LA GUERRA CORRESPONENT DONANT SENTIT A LES FLETXES (Ajuda’t de la informació que has elaborat a l’eix cronològic) I EXPLICANT ELS FETS REPRESENTATS

En el primer mapa, s’hi representa la distribució del territori durant el Juliol de l’any de 1936. Entre el 17 i 18 de juliol de 1936, hi va haver una sublevació militar dirigida contra el govern de la Segona República Espanyola, això va dur a la derrota parcial dels sublevats que no aconsegueixen els seus objectius, i tot això va conduir va conduir a l'inici de la Guerra Civil Espanyola.

Allò que inicialment va ser un cop d'estat militar per enderrocar el govern es va convertir en una guerra oberta que va dividir l'Estat en dues meitats: el bàndol dels sublevats, que dominaven els territoris de Galícia, Navarra, Aragó, Castilla i Lleó, Mallorca, una petita part d’Andalusia i el Nord de Marroc; contra el bàndol republicà que defensava la Segona República i dominava la major part del territori espanyol (Catalunya, València, Madrid, Murcia, Castilla i La-Mancha, Andalusia, Extremadura, part d’Aragó, Astúries, Cantàbria, Menorca i el país Basc).

El 21 de juliol del mateix any, es va creat el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya per Lluís Companys, per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó.

Durant l'agost de 1936, el bàndol sublevat va ascendir des de el Marroc cap a la ciutat de Badagoz. El 13 d'aquest més hi va acabant haver la Batalla de Badagoz, en la qual el bàndol republicà va ser derrotat i va comportar que el bàndol enemic uns els territoris del nord i del sud. Després de la batalla, hi va haver una gran repressió contra els republicans, produint la massacre de Badajoz on s'aproxima que hi van haver uns dos mil afusellaments.

Seguidament, va ocórrer el Setge a l’Alcàsser de Toledo, on el bàndol republicà es va enfrontar contra els defensors de l’Alcàsser, els quals eren Guarides civils. La batalla van continuar fins la arribada de l’exèrcit d’Àfrica de Francisco Franco.

Les dues ciutats encerclades, Sevilla i Córdoba, signifiquen que el domini del bàndol sublevat avançava cap a elles per dominar-les, però hi havia resistència. Les fletxes blaves representen la direcció de les invasions del bàndol nacional, que es dirigien cap a Madrid, Navarra, Extremadura i Andalusia. I les fletxes vermelles fan la mateixa funció que les anteriors, però referint-se al bàndol republicà, el qual va envair la meitat d’Aragó i va intentar conquerir les illes Balears, però finalment no va aconseguir-les.

El mes d’octubre de 1936, el general Franco va iniciar l’assalt a Madrid des de la ciutat de Toledo prèviament conquerida. La batalla va acabar amb la victòria republicana. 

El segon mapa té lloc el Març de l’any 1937. En ell, la distribució del territori ha variat segons les invasions del mapa anterior. En aquest moment històric, el bàndol sublevat ha envaït part del territori republicà, fent que el primer domini Galícia, Extremadura, Aragó, Castilla i Lleó, la meitat d’Andalusia, les Illes balears i el nord de Marroc. Fent així que l’altre bàndol es quedi amb la resta d’Espanya.

Madrid està dividida entre els dos bàndols, perquè com he dit anteriorment, el bàndol sublevat va intentar conquerir la ciutat, però finalment va fallar. Seguidament el bàndol sublevat va bombardejar la ciutat on van morir unes 20.000 persones, aproximadament. També  hi ha dues marques de batalla (dos espases creuades):situades al voltant de Madrid, ja que un cop perduda la conquesta de la ciutat, van intentar aïllar-la, produint així dues batalles molt importants: la Batalla de Jarama (6-27 de Febrer de 1937) on les forces franquistes van aconseguir creuar el riu Jarama però van ser detinguts pels republicans; i la segona, la Batalla de Guadalajara (8-23 de Març de 1937) on les tropes italianes de Franco van sofrir una derrota per part de l’Exercit Popular de la República.

En el mapa, solament hi ha dos fletxes blaves dirigides cap a la zona d’Astúries i Cantàbria. Això es degut al Bombardeig de Gernnika, el primer bombardeig aeri sobre la població civil, el qual va ser un símbol de la brutalitat de l’agressió contra una població indefensa. A causa d’això, els territoris republicans del nord d’Espanya van caure per la superioritat dels insurrectes en armament i aviació.

En el tercer mapa, s’hi representa la distribució del territori Espanyol durant el Març i l’Abril de 1938. En aquest mapa, el bàndol republicà només domina Catalunya, Menorca, Castilla i La-Mancha, Múrcia, i la meitat de València i Andalusia; la resta d’Espanya està dominada pel bàndol sublevat.

En aquesta etapa de la guerra, el bàndol sublevat va iniciar la Batalla de Terol (Desembre de 1937 – Febrer de 1938) on tot hi guanyar el bàndol republicà al cap d’uns mesos la ciutat va ser envaïda pels sublevats iniciant així la campanya d’Aragó. Uns mesos desprès es va iniciar la Batalla de l’Ebre (Juliol de 1938 – Novembre de 1938), en ella l’exèrcit de Franco va aconseguir travessar tot el sud de Tarragona i el riu Ebre. En aquest moment es considera acabada la guerra amb la victòria del bàndol sublevat i l’ocupació de Catalunya.

En l’últim mapa, el bàndol sublevat ocupa la major part d’Espanya exceptuant Múrica i Castilla i La-Mancha, que encara està sota el domini del bàndol republicà. En la part de Catalunya hi ha dos fletxes blaves que representen l’ocupació del bàndol sublevat sobre aquesta, i una de color vermell dirigida cap a França, que es refereix a l’èxode cap a França on milers de fugitius catalans van marxar de Catalunya per refugiar-se a França.

El febrer de 1939 l’únic territori ocupat pel bàndol republicà era Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des de València fins a Almeria.

Al començament de març d’aquest any, es va produir una insurrecció contra el govern republicà dirigida de Segismundo Casado, el qual després d’una dura lluita va crear la Junta de defensa amb la missió de negociar amb Franco una “pau honorable”. Però Franco nomes va acceptar una rendició sense condicions i va obligar als defensors republicans de la ciutat a lliurar les armes. El 28 de març les tropes franquistes van entrar a Madrid sense trobar-hi resistència.

Els dies posteriors, Franco va conquerir tota la zona mediterrània restant. El dia 1 d’abril Franco va signar a Burgos l’últim comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i el final de la Guerra Civil Espanyola.