1.Identifica el tipus
de font i de que tracta: elements que hi apareixen, format i tema.
Aquestes diferents
fonts estadístiques són fonts secundàries on es recullen diferents dades
numèriques sobre l’àmbit educatiu que hi va haver entre els anys 1930 -
1936 a Espanya.
Aquesta font
representa un gràfic cronològic, ja que es mostren diverses variacions
educatives (nombre de població escolaritzada, nombre de professors, d’instituts
i d’alumnes) al llarg d’un període de temps determinat.
2.Emmarca les dades
en el seu context històric, fent esment especial al tipus de societat en quant
a la instrucció i la cultura, i als canvis polítics que es van produir.
Després del fracàs de
la Dictadura de Primo de Rivera, i seguidament de la caiguda de la Monarquia
d’Alfons XIII, es va instaurar el Govern Provisional de la Segona República
Espanyola, presidit per Dàmaso Berenguer amb la pretensió de retornar al
sistema de la restauració. Paral·lelament, l’oposició va firmar el Pacte de
Sant Sebastià (agost 1930), on es va construir un comitè revolucionari com a
govern provisional de la futura república. A inicis del 1931 Berenguer va ser
substituït per Aznar que va convocar eleccions municipals el 12 d’abril
d’aquell mateix any, on es va donar la victòria al bàndol republicà.
Arran de això, es va
establir un govern provisional presidit per Niceto Acalà Zamora i es va
proclamar la Segona República. Zamora va dur a terme eleccions municipals el 12
d’abril de 1931, i es va instaurar el Bienni Reformista (1931 - 1932). Aquest
govern va iniciar una sèrie de reformes (religiosa, social, educativa,
laboral…) per tal de millorar la situació espanyola i democratitzar el país.
Malauradament, la crisi mundial va dur que es relentitzessin les reformes i la
industrialització espanyola, provocant el descens econòmic del país. Tot això
va conduir a un malestar social i conflictes interns; com a conseqüència, es
van convocar eleccions pel novembre, on el partit de dretes va guanyar i es va
establir el Bienni Conservador (1933 - 1935).
Aquest govern dirigit
per Lerroux, ràpidament va paralitzar les reformes exceptuant la militar i
l’educativa. La insurrecció de l’octubre del 1934 on el miners asturians van
protagonitzar una revolució social, col·laborant amb anarquistes, socialistes i
comunistes, i a Catalunya, amb la repressió militar següent, va provocar una
opinió desfavorable al partit d’esquerra contra el govern.
Com a conseqüència,
es va impartir una política més dura, adoptant les següents mesures: eliminació
de l’Estatut de Catalunya, devolució de les propietats als jesuïtes, l’anomenament
de Gil Robles ministre de Guerra i a Franco cap de l’Estat Major.
Davant d’aquestes modificacions,
el partit d’esquerres es va organitzar contra el govern, que en octubre de 1935
va entrar en crisi. Els republicans van sofrir un desprestigi social a causa
dels escàndols de corrupció conduint a la caiguda del Bienni Reformista,
conegut com el Bienni Negre. Amb aquest moment, Alcalá Zamora (President de la
República) va negar-se a que Gil Robles sigues anomenat president del govern i
va convocar eleccions el febrer de 1936. En aquestes es van presentar el Bloc
Nacional (dretes) i el Front Popular (republicans, socialistes i comunistes).
Aquest últim va ser el que va guanyar les eleccions i va començar l’última fase
de la Segona República Espanyola.
3.Descripció i
anàlisi de les dades:
a)Tendència de les
variables, màxims i mínims, diferències entre els anys.
En totes les taules
es comença a analitzar des de l’any 1930/31 fins al 1934; exceptuant en la
primera taula on també es troben els anys 1935 - 1936 però en aquests no hi ha
dades.
En aquests anys es
pot veure l’evolució que va tindre lloc en l’educació espanyola, ona mesura que
el temps va anar passant tant el nombre estudiants, com d’institucions, com de
professors va anar augmentant gradualment.
L’any on hi ha més
alumnes estudiant, més instituts i més professors és en l’any 1934 en totes les
taules.
En aquesta taula es
pot veure que en l’any 1930 solament un 55,8% de la població d’entre 5 a 14
anys estava escolaritzada; però a mesura que els anys van passant aquest nombre
ha anat augmentant fins a l’any 1934 (últim any en el que posseïm informació),
on s’arriba a un 69% de població escolaritzada d’entre 5 i 14 anys.
- Instituts Nacionals de la
Segona República:
En aquesta taula
s’analitzen solament els anys 1931 i 1934. En el primer es pot veure que el
nombre d’instituts (80), de professors (1.722) i d’alumnes (105.649) es bastant
reduït si ens referim a que es a tota Espanya. D’altra banda, en l’any 1934, el
sobre d’instituts (111) i de professors ()2.730 es duplica respecte els anys
anteriors, fent que el d’alumnes també ho faci arribant als 130.752 alumnes
escolaritzats.
- Institutos Elementales de
Segona Ensenyança:
I per acabar en
aquesta altra taula també tracta solament els anys 1931 i 1934 en l’Instituto
Elemental de Segona Ensenyança. En ella s’hi troben els diversos instituts,
professors i alumnes matriculats en les escoles durant aquests dos anys.
La variació numèrica
que hi ha respecte els dos anys està molt diferenciada. En el nombre
d’instituts inicialment solament n’hi havia 21, en canvi al cap de tres anys ha
augmentat a 56. El nombre de professors juntament amb el de l’alumnat ha
augmentat molt, primer havent-hi 177 professors i 6.980 alumnes, ha passar a
701 professors i 14.255 alumnes.
b)Relaciona les
tendències i moments destacables, amb les diferents polítiques del moment, així
com les diferents variables que apareixen en les tres taules per donar resposta
al perquè es produeix aquesta evolució.
En les tres taules es pot veure
una evolució continua del nombre de població escolaritzada i l’augment de personal
docent i les institucions educatives. Això es degut als canvis polítics que hi
van haver a Espanya durant la Segona República.
Inicialment amb l’establiment de
la reforma educativa portada a terme pel Bienni Reformista, que consistia en
eliminar l’analfabetisme social mitjançant l’augment dels centres educatius.
Però per aconseguir-ho es van dur a terme moltes mesures: es van fer públiques
totes les escoles per tal de que tothom hi pogués accedir; es va reconèixer la
diversitat lingüística espanyola i es van respectar les llengües maternes dels
estudiants; es va desvincular la religió de l’educació provocant un
enfrontament amb l’església; es van crear 2.700 escoles noves; es va iniciar un
programa educatiu per als mestres per tal d’assessorar-los i reforçar la seva
formació i es va promoure una educació igualitària sense tindre en compte la
situació econòmica dels estudiants.
Tots aquests canvis van fer que l’educació
espanyola millores i fes que molta de la població s’escolaritzés. Però tot i
això, la classe conservadora i l’Església van oposar-se durament a aquest
canvi, juntament amb les demes reformes i el govern republicà. Aquesta oposició
van conduir a les eleccions de 1933 on els partits de dretes van vèncer i van frenar
totes les reformes, exceptuant la militar i l’educativa, que tot i continuar
endavant van sofrir mols canvis; com la reimposició de la religió, la distinció
de les classes socials i la disminució de l’ajut econòmic a les institucions.
S’ha de tindre en compte que en
aquest període de temps l’educació va jugar un paper molt important en la
societat i, ja sigues en el Bienni Reformista com en el Bienni conservador, el
nombre d’alumnes va augmentar dràsticament, juntament amb el nombre de mestres
i institucions educatives.
