ANÀLISI I LECTURES DE GRÀFICS

1. Identifica el tipus de font i de què tracta.

Aquests gràfics estadístics són fonts secundaris, ja que mostren una sèrie de dades numèriques sobre uns temes que van passar en un moment determinat en el passat; no succeeix actualment. 
En elles s'hi representen el resultats de les diferents eleccions generals que es van dur a terme durant la Segona República Espanyola (1931-1936).

2. Observa, compara i diferència els resultats de les eleccions generals que hi va haver durant la segona república. 

• PRIMER GRÀFIC

En el gràfic del Juny del 1931, és pot veure les eleccions generals realitzades per escollir el Govern de la Segona República Espanyola. La majoria absoluta del vots van ser per al partit d’esquerres (Conjunció Republicana-Socialista), seguit pel partit de centre republicà i amb una minoria notable el partit de dretes.

•  SEGON GRÀFIC

En el segon gràfic, es veuen les eleccions del novembre de 1933 a causa de el intent del cop d’Estat cap al Govern republicà. S’observa que, a diferència del gràfic anterior, el partit d’esquerra va ser el menys votat, sobre seu s’hi posiciona el partit de centre republicà i el partit més votat és el de dretes.

•  TERCER GRÀFIC

En l'últim gràfic, es pot veure com els resultats tornen a canviar dràsticament. El partit de esquerres (Front Popular) torna a ser  el més votat per majoria, el segueix el partit de dretes i per últim amb una minoria el partit de centre republicà.

En definitiva, cada mapa reflexa la situació político-social dels diferents anys de la Segona república Espanyola, i la mentalitat dels ciutadans envers als diferents partits polítics depenent de les necessitats del moment. Els dos primers mapes són totalment contraposats: en el primer, la majoria absoluta és pel partit de esquerres, en canvi, en el segon, és pel partit de dretes. Això es degut a les diferents circumstàncies socials que porten, primer, a tindre un tipus de govern, i a causa del fracàs d'aquest, a canviar-lo. En l'últim mapa és pot observar que està més compensat, ja que, tot hi que la majoria dels vots és pel partit d’esquerres, el de dretes també està força votat.

L'enfrontament d'aquest dos partits, que tenen diferents ideals provoquen conflictes socials, que futurament van desencadenar la Guerra Civil Espanyola.

3. Situa els tres processos electorals en el seu moment històric (etapa  situació político-social) i analitza les con seqüències derivades de cadascun d’ells.

La Segona República va ser un règim polític democràtic situat a Espanya durant el 14 d’abril de 1931 (data en la que es va substituir la monarquia d’Alfons XIII i es va proclamar la República, mitjançant un sistema de Restauració) fins a l’inici de la Guerra Civil espanyola l’any 1936. Però no acaba completament fins l’any 1939 (final de la Guerra Civil Espanyola, i inici de la dictadura del general Franco).

Inicialment, hi havia un govern provisional, el qual va redactar la Constitució del 1931  i les bases jurídiques del nou règim. A partir d’això, es van dur a terme tres eleccions generals que van donar a lloc a tres formes de govern diferents:

1) Bienni reformista (1931-1933)

El 28 de juny de 1931, es van celebrar les eleccions a les Corts Constituents, on va guanyar el bàndol d’esquerres, i poc després es va anomenar president del Govern a Manuel Azaña.

Al desembre d’aquell mateix any, el govern va aprovar la Constitució de la República, que va donar lloc a l’anomenat bienni reformista, ja que es van dur a terme diverses reformes:

• Reforma religiosa: és va reduir el poder de l’Església en tots el àmbits, és va aprovar el divorci i el matrimoni civil.
• ·   Reforma de l’exèrcit: és va professionalitzar l’exèrcit i es van suprimir les capitanies generals i l’Acadèmia de Saragossà. També es va crear una nova força policial militaritzada: els guàrdies d’assalt. 
•    Estatut d’Autonomia de Catalunya (1932): Amb la victòria de ERC, es va recuperar la Generalitat i el setembre de 1932, les Corts espanyoles aproven l'Estatut.
• Reforma agrària: l'any 1932 es va aprovar la Llei de Reforma Agrària, que tenia l’objectiu d’eliminar l’alt-fundisme i crear una classe de petits propietaris Aquesta no va acabar de satisfer a ningú, ja que, els propietaris van oposar-se a l'expropiació, els camperols van criticar la lentitud i no és disposava de suficient pressupost.
• Reformes socials: el socialista Largo Caballero, ministre de Treball, va dictar mesures destinades a millorar la situació laboral dels treballadors, tant del proletariat industrial com de la pagesia. Tot hi que no és va poder combatre l’atur, la situació legal de la dona va millorar, es va reduir la jornada laboral al camp i es van millorar les assegurances socials.      
• Reforma educativa: es van crear escoles per la primària, millorant el sou dels mestres i impulsant una renovació pedagògica. També es va suprimir l’obligació de la formació religiosa i es va tindre la finalitat d’educar i instruir al món rural.

El govern de Manuel Azaña es va haver d'enfrontar a nombrosos problemes i dificultats. Per una banda, la dreta monàrquica i els sectors més conservadors de la societat espanyola van oposar-se a les reformes. D’altra banda, aquestes no van satisfer a la majoria de la població que va comportar un rebuig a la República. Tot això va conduir a un cop d’estat durant l’estiu de 1932 però el seu fracàs va fer accelerar l’aprovació de l'Estatut de Catalunya.

El 1933, Azaña va intentar crear un nou govern republicà i socialista a causa de les dificultats i oposicions entre esquerres (CNT i FAI) contra el reformisme burgès que propugnaven una revolució llibertària. Però aquesta situació va acabar provocant insurreccions i conflictes com els fets de “Casas Viejas” que van precipitar la caiguda de Manuel Azaña.

2) Bienni conservador o bienni negre (1933-1936)

A la tardor del 1933 el cap del govern, Manuel Azaña, va dimitir i el president de la República, Alcalá Zamora, va dissoldre les corts i va convocar eleccions al novembre.

Les eleccions generals es van celebrar el 18 de novembre de 1933, i les dones, per primer cop, van poder votar. Les dues forces polítiques amb més resultats van ser el Partit Radical de Lerroux i la CEDA de Gil Robles (Partits de Dreta).

El president de la República, Alcalá Zmona, temerós davant les idees de la CEDA, que amenaçaven la constitució, va donar el poder al Partit Republicà radical. Això va provocar l’establiment d’un govern conservador durant dos anys, un període que fou anomenat Bienni Negre pels esquerres.

El nou govern va iniciar la seva acció paralitzant una gran part les reformes realitzades anteriorment, excepte la educativa que la va mantenir reduint considerablement el pressupost.

El gir conservador i l’obstrucció del procés reformista endegat durant el bienni d’esquerres van tenir com a conseqüència una radicalització del PSOE i de la UGT. La seva part més esquerrana, liderada per Franciso Largo Caballero va proposar deixar de col·laborar amb les forces burgeses, va propugnar la revolució social i es va apropar així a les posicions anarquistes; com a conseqüència d’això, es van produir un conjunt de vagues i conflictes, sobretot l’any 1934.

Les conseqüències de la revolució d’octubre van ser notables, Lluís Companys va proclamar la República Catalana i es van aliar els partits i sindicats d’esquerra( PSOE, UGT, Unió de Rabassaires i Comunistes).

D’altra banda, la CEDA va augmentar la seva influència en el govern i es va mostrar partidària d’aplicar les condemnes de rigor i de procedir a una reorientació de la política del govern; també va presentar un projecte per modificar la Constitució que recollia la revisió de les autonomies, l’abolició del divorci i la negació de la possibilitat d’expropiar terres. Aquesta va nomenar a José Maria Gil Robles Ministre de la Guerra, i a Franciso Franco cap de l’Estat Major.

A la tardor del 1935 va esclatar una forta crisi de govern. El Partit Radical es va veure afectat per un seguit d’escàndols de corrupció. Aquests, van agreujar les diferències a l’interior de la coalició governamental. Gil Robles va intentar que el nomenessin president del govern per poder aplicar sense entrebancs el programa del seu partit, però Alcalá Zamora s’hi va negar i a la darreria del mes de desembre va decidir convocar noves eleccions legislatives per al febrer del 1936.

3) Front Popular

En les eleccions del 16 de febrer de 1936, el partit d’esquerres s’havia reorganitzat formant el Front Popular, el qual va guanyar a Espanya; mentre que a Catalunya va guanyar el Front d’Esquerres. La victòria d’esquerres es va produir a causa de la desqualificació del Partit Radical de Lerroux, la massiva participació electoral dels anarquistes i la divisió de les forces de dreta entre el Bloque Nacional de José Calvo Sotelo i la CEDA de Gil Robles.

A partir de les eleccions espanyoles de 1936, Manuel Azaña va ser escollit nou president de la República i Casares Quiroga va estar nomenat nou cap de govern, El nou president de la República, era odiat intensament per part de la dreta espanyola, que recordava la retallada del pressupost de l'exèrcit i el tancament de l'acadèmia militar quan era ministre de guerra (1931).

El nou govern va intentar dissuadir els militar de la temptativa d’un cop d’estat, destituint a Francisco Franco de la Jefatura de l’Estat Major i enviant-lo a Canàries, també van desplaçar al general Manuel Goded a les illes balears i a Emilio Mola Vidal a Pamplona.

A partir dels mesos de febrer i març de 1936, el Front popular i les dretes van seguir camins diferents: la dreta va iniciar una conspiració per guanyar allò que havia perdut a les urnes, entre que l’esquerra (PSOE, UGT i Comunistes) es va radicalitzar.

Paral·lelament, l’exèrcit també es va dividir: per una banda, la Unió Militar Espanyola preparava un cop d’estat dirigit pel general Emilio Mola Vidal; i per l’altra banda, es va formar la Unió Republicana Antifeixista.

El 12 de juliol de 1936, José Castillo, membre del Partit Socialista i oficial de la Guàrdia d’Assalt fou assassinat per uns falangistes. En revenja, el líder de l'oposició conservadora, José Calvo Sotelo, va ser assassinat per una unitat de la Guàrdia d’Assalt.

Aquests dos assassinats van ser els catalitzadors de la Guerra Civil Espanyola.

ANÀLISI D’UNA OBRA D’ART COM A FONT HISTÒRICA

1. IDENTIFICA EL TIPS DE FONT I DE QUE TRACTA

El quadre de Guernika va ser realitzat a Paris pel famós artista Pablo Picasso en el seu estudi de la rue de les Grands Augustins. És una font primària, ja que el quadre  es va fer durant la Guerra Civil, l’any 1937. Aquest va ser pintat a causa de l’impacte que, el bombardeig de la ciutat de Guernika el 26 d’abril del mateix any, va provocar sobre el pintor.

La pintura mural fa 3,5 metres d’alt i 7,8 metres d’ample, està pintada amb oli sobre una tela de fibra de lli i jute preparada amb cola. La pintura està realitzada dintre d'una composició horitzontal, estructurada amb uns grups de figures semblants a la d'un tríptic, les figures estan organitzades en triangles, i la més important és el centre. Picasso va utilitzar sol colors blanc, negre i grisos, inspirat per les imatges dels diaris de l’època, les quals no tenien colro i també per  reflectir tot el sofriment i la tristesa que va passar la gent d’aquella ciutat.

L’obra pertany al cubisme, estil inventat per Picasso. Que és caracteritza per la utilització de línies rectes que unint-les formen figures geomètriques. També té un estil abstracte, ja que sol s’aprecien les figures si està pintat.

2. CONTEXTUALITZA HISTÒRICAMENT LA FONT

Entre els anys 1936 - 1939, a tota Espanya es va produir la Guerra Civil, on  moltes persones van morir i patir les conseqüències de la guerra. L’any 1937, el govern de la II República va demanar a Picasso que crees una pintura que reflectís el període de guerra que s’estava produint a Espanya.

En un principi, Picasso va pensar en realitzar una al·legoria a la llibertat de l’art. Però el dia 28 de abril aquell mateix any, un fet puntual de la guerra va commoure a tot el món, i va ser un fort cop per a Picasso: el bombardeig de la ciutat de Guernica per part de la Legió Cóndor pretereixen de l’aviació alemanya, que ajudava al bàndol sublevat en la Guerra Civil. El bombardeig d’aquesta ciutat no va tindre com a finalitat cap destrucció bèl·lica enemiga ni cap objectiu militar; sinó que simplement volia sembrar el pànic entre la població civil, ja que en la ciutat solament hi havia dones, nens i ancians. L’impacte que el fet provoca en l’artista, es reflexa en el quadre Guenika.

Finalment, Picasso va acabar el quadre en un temps rècord, acabant-lo el mateix any que el va començar, realitzant un quadre cubista expressant la seva visió del bombardeig, anomenant-lo igual que la ciutat on va succeir aquest: Guernika. 

3. ESBRINA ON ESTAVA PICASSO QUAN VA FER AQUESTA PINTURA I ON I PER A QUÈ FOU EXPOSADA

En l’any 1937 es va obrir a París una Exposició Internacional dedicada al Treball, al Progrés i a la Pau, en un context històric en el que la situació política es trobava en un moment de ruptura i crisis. La democràcies europees assitien inertes davant Hitler, Mussolini i sobre tot davant la tragèdia de la Guerra Civil Espanyola. El govern democràtic de la II República, va encarregar a Picasso, el qual es trobava a Paris en un període de crisi personal i creativa, la realització d’un mural per al pavelló d’aquesta exposició, ja que una de les intencions de la participació era cridar l’atenció a la opinió pública sobre la guerra Espanyola, com inici d’una destrucció massiva de l‘ordre internacional.

4. DESCRIU L’ESCENA REPRESENTADA I RELACIONA ELS ELEMENTS SIMBÒLICS QUE APARÈIXEN EN LA PINTURA AMB ELS FETS HISTÒRICS I EL SEU SIGNIFICAT

El mural presenta una escena de mort, violència, brutalitat, sofriment i desemparament sense retratar les seves causes immediates. Els contrastos blancs i negres amb la intensitat de l'escena invoquen la immediatesa de les fotografies dels diaris.

En Guernika s’hi representen sis persones i tres animals (toro, cavall i paloma), i els edificis destrossats per la violència i el caos generat per les bombes:

• Toro: té el cos fosc i el cap el de color blanc. Mostra un aspecte atordit envers al seu entorn. Picasso va dir que significava la brutalitat i la obscuritat . Aquest és troba sobre una dona i el seu fill, dona la sensació de que el toro els protegeix.
• Dona subjectant al seu fill: la dona es representa dolguda i sense vida en les pupil·les les quals tenen forma de llàgrima i amb una llengua afligida, mentre subjecte al seu fill mort entre els seus braços. Aquests simbolitzen totes les famílies que van sofrir el bombardeig.
• Paloma: situada entre el toro i el cavall, està solament traçada sobre el fons obscur i amb una franja blanca que la travessa; amb una ala caiguda, el cap mirant amunt i el pic obert, aquesta simbolitza la pau trencada i pertorbada.
• Cavall: està situat al centre del quadre. Aquest està agonitzant mentre una llança l’entravessa; Picasso va dir que tenia el símbol de la mort i el dolor de les persones.
• Bombeta: està situada sobre el cavall, i simbolitza l’avanç científic i electrònic comparant-la amb l’avanç social. Però al mateix temps també simbolitza la bomba, coma  forma de la destrucció massiva de les guerres modernes;
• Guerrer: situat sota el cavall, es troba mort i descuartitzat, però tot hi això, encara sosté l’espassa trencada, de la qual creix una flor com a símbol d’esperança dins d’aquest terrible escenari.
• Dona agenollada: es troba en la banda dreta, en la part inferior. Aquesta està agenollada mentre intenta arrastra la seva cama ferida, a simple vista es veu que està assustada i adolorida símbol del patiment humà.
• Dona que subjecta la làmpada: està situada sobre la dona anterior. Amb la llum il·lumina l’estància, té la mirada perduda i està en estat de shock envers al terror que està veient. Símbol del que va provocar aquest fet a tot el món fora a la guerra.
• Home: Al costat de les dones anteriors, hi ha un home mirant cap al cel, com si volgués roger als avions que parin el bombardeig, simbolitza la gent innocent que demana pietat i alto al foc.

5. QUIN MISSATGE CREUS QUE VA VOLER TRANSMETRE L’AUTOR? QUIN SIMBOLISME MÉS UNIVERSAL HA PRES POSTERIORMENT?

Realment, l’autor mai va dir el motiu pel qual va pintar el quadre de Geuernika, ni li va donar un significat concret, ja que, tot hi el nom de Guernika, en el quadre no s’observa res que reflecteixi el bombardeig de la ciutat en concret. Per això podem dir que no és un quadre narratiu, sinó simbòlic reflectint el dolor i la pèrdua provocada per la guerra.

Durant els anys de la dictadura franquista, el quadre va ser un símbol de l'antifranquisme. Es podia conèixer la tendència política d'una família si tenien el quadre penjat a casa seva.

Amb el pas del temps, el quadre ha passat a ser una icona de la lluita per la pau i un reflex de la situació política internacional, és una representació dels terribles sofriments de la humanitat durant els períodes de guerra.

6. VALORA LES TEVES SENSACIONS I SENTIMENTS EN RELACIÓ AL QUADRE

Realment comprendre el cuadre de Guernika es complicat a cuasa de la gran quantitat de detalls i significats amagats darrere de les figures abstractes i surrealistes que hi ha en el quadre.

Però un cop has recercat la finalitat de l’obre i el que representa, pots anar entenent les diverses parts del quadre que finalment creen un increïble mural ple de sentiments i emocions ocultes.

Per a mi, el quadre em transmet tristesa i patiment, es pot sentir el dolor de les persones, les seves cares de patiment i tota la devastació que va provocar el bombardeig en una ciutat d’innocents. Però a banda d’això, també es un reflex de la crueltat humana, ens diferenciem dels animals per la nostra capacitat de saber i pel coneixement, per tindre una consciència; però tot hi això busquem formes de destruir-nos entre nosaltres suposadament per evolucionar, provocant dolor i tragèdia envers a les altres persones.

Aquest quadre et transmet tot el dolor de la gent que pateixen a causa dels conflictes bèl·lics, però no solament en la Guerra Civil, sinó en tot el món. I també tota la crueltat que es troba darrere aquests fets,.