ANÀLISI I LECTURES DE GRÀFICS

1. Identifica el tipus de font i de què tracta.

Aquests gràfics estadístics són fonts secundaris, ja que mostren una sèrie de dades numèriques sobre uns temes que van passar en un moment determinat en el passat; no succeeix actualment. 
En elles s'hi representen el resultats de les diferents eleccions generals que es van dur a terme durant la Segona República Espanyola (1931-1936).

2. Observa, compara i diferència els resultats de les eleccions generals que hi va haver durant la segona república. 

• PRIMER GRÀFIC

En el gràfic del Juny del 1931, és pot veure les eleccions generals realitzades per escollir el Govern de la Segona República Espanyola. La majoria absoluta del vots van ser per al partit d’esquerres (Conjunció Republicana-Socialista), seguit pel partit de centre republicà i amb una minoria notable el partit de dretes.

•  SEGON GRÀFIC

En el segon gràfic, es veuen les eleccions del novembre de 1933 a causa de el intent del cop d’Estat cap al Govern republicà. S’observa que, a diferència del gràfic anterior, el partit d’esquerra va ser el menys votat, sobre seu s’hi posiciona el partit de centre republicà i el partit més votat és el de dretes.

•  TERCER GRÀFIC

En l'últim gràfic, es pot veure com els resultats tornen a canviar dràsticament. El partit de esquerres (Front Popular) torna a ser  el més votat per majoria, el segueix el partit de dretes i per últim amb una minoria el partit de centre republicà.

En definitiva, cada mapa reflexa la situació político-social dels diferents anys de la Segona república Espanyola, i la mentalitat dels ciutadans envers als diferents partits polítics depenent de les necessitats del moment. Els dos primers mapes són totalment contraposats: en el primer, la majoria absoluta és pel partit de esquerres, en canvi, en el segon, és pel partit de dretes. Això es degut a les diferents circumstàncies socials que porten, primer, a tindre un tipus de govern, i a causa del fracàs d'aquest, a canviar-lo. En l'últim mapa és pot observar que està més compensat, ja que, tot hi que la majoria dels vots és pel partit d’esquerres, el de dretes també està força votat.

L'enfrontament d'aquest dos partits, que tenen diferents ideals provoquen conflictes socials, que futurament van desencadenar la Guerra Civil Espanyola.

3. Situa els tres processos electorals en el seu moment històric (etapa  situació político-social) i analitza les con seqüències derivades de cadascun d’ells.

La Segona República va ser un règim polític democràtic situat a Espanya durant el 14 d’abril de 1931 (data en la que es va substituir la monarquia d’Alfons XIII i es va proclamar la República, mitjançant un sistema de Restauració) fins a l’inici de la Guerra Civil espanyola l’any 1936. Però no acaba completament fins l’any 1939 (final de la Guerra Civil Espanyola, i inici de la dictadura del general Franco).

Inicialment, hi havia un govern provisional, el qual va redactar la Constitució del 1931  i les bases jurídiques del nou règim. A partir d’això, es van dur a terme tres eleccions generals que van donar a lloc a tres formes de govern diferents:

1) Bienni reformista (1931-1933)

El 28 de juny de 1931, es van celebrar les eleccions a les Corts Constituents, on va guanyar el bàndol d’esquerres, i poc després es va anomenar president del Govern a Manuel Azaña.

Al desembre d’aquell mateix any, el govern va aprovar la Constitució de la República, que va donar lloc a l’anomenat bienni reformista, ja que es van dur a terme diverses reformes:

• Reforma religiosa: és va reduir el poder de l’Església en tots el àmbits, és va aprovar el divorci i el matrimoni civil.
• ·   Reforma de l’exèrcit: és va professionalitzar l’exèrcit i es van suprimir les capitanies generals i l’Acadèmia de Saragossà. També es va crear una nova força policial militaritzada: els guàrdies d’assalt. 
•    Estatut d’Autonomia de Catalunya (1932): Amb la victòria de ERC, es va recuperar la Generalitat i el setembre de 1932, les Corts espanyoles aproven l'Estatut.
• Reforma agrària: l'any 1932 es va aprovar la Llei de Reforma Agrària, que tenia l’objectiu d’eliminar l’alt-fundisme i crear una classe de petits propietaris Aquesta no va acabar de satisfer a ningú, ja que, els propietaris van oposar-se a l'expropiació, els camperols van criticar la lentitud i no és disposava de suficient pressupost.
• Reformes socials: el socialista Largo Caballero, ministre de Treball, va dictar mesures destinades a millorar la situació laboral dels treballadors, tant del proletariat industrial com de la pagesia. Tot hi que no és va poder combatre l’atur, la situació legal de la dona va millorar, es va reduir la jornada laboral al camp i es van millorar les assegurances socials.      
• Reforma educativa: es van crear escoles per la primària, millorant el sou dels mestres i impulsant una renovació pedagògica. També es va suprimir l’obligació de la formació religiosa i es va tindre la finalitat d’educar i instruir al món rural.

El govern de Manuel Azaña es va haver d'enfrontar a nombrosos problemes i dificultats. Per una banda, la dreta monàrquica i els sectors més conservadors de la societat espanyola van oposar-se a les reformes. D’altra banda, aquestes no van satisfer a la majoria de la població que va comportar un rebuig a la República. Tot això va conduir a un cop d’estat durant l’estiu de 1932 però el seu fracàs va fer accelerar l’aprovació de l'Estatut de Catalunya.

El 1933, Azaña va intentar crear un nou govern republicà i socialista a causa de les dificultats i oposicions entre esquerres (CNT i FAI) contra el reformisme burgès que propugnaven una revolució llibertària. Però aquesta situació va acabar provocant insurreccions i conflictes com els fets de “Casas Viejas” que van precipitar la caiguda de Manuel Azaña.

2) Bienni conservador o bienni negre (1933-1936)

A la tardor del 1933 el cap del govern, Manuel Azaña, va dimitir i el president de la República, Alcalá Zamora, va dissoldre les corts i va convocar eleccions al novembre.

Les eleccions generals es van celebrar el 18 de novembre de 1933, i les dones, per primer cop, van poder votar. Les dues forces polítiques amb més resultats van ser el Partit Radical de Lerroux i la CEDA de Gil Robles (Partits de Dreta).

El president de la República, Alcalá Zmona, temerós davant les idees de la CEDA, que amenaçaven la constitució, va donar el poder al Partit Republicà radical. Això va provocar l’establiment d’un govern conservador durant dos anys, un període que fou anomenat Bienni Negre pels esquerres.

El nou govern va iniciar la seva acció paralitzant una gran part les reformes realitzades anteriorment, excepte la educativa que la va mantenir reduint considerablement el pressupost.

El gir conservador i l’obstrucció del procés reformista endegat durant el bienni d’esquerres van tenir com a conseqüència una radicalització del PSOE i de la UGT. La seva part més esquerrana, liderada per Franciso Largo Caballero va proposar deixar de col·laborar amb les forces burgeses, va propugnar la revolució social i es va apropar així a les posicions anarquistes; com a conseqüència d’això, es van produir un conjunt de vagues i conflictes, sobretot l’any 1934.

Les conseqüències de la revolució d’octubre van ser notables, Lluís Companys va proclamar la República Catalana i es van aliar els partits i sindicats d’esquerra( PSOE, UGT, Unió de Rabassaires i Comunistes).

D’altra banda, la CEDA va augmentar la seva influència en el govern i es va mostrar partidària d’aplicar les condemnes de rigor i de procedir a una reorientació de la política del govern; també va presentar un projecte per modificar la Constitució que recollia la revisió de les autonomies, l’abolició del divorci i la negació de la possibilitat d’expropiar terres. Aquesta va nomenar a José Maria Gil Robles Ministre de la Guerra, i a Franciso Franco cap de l’Estat Major.

A la tardor del 1935 va esclatar una forta crisi de govern. El Partit Radical es va veure afectat per un seguit d’escàndols de corrupció. Aquests, van agreujar les diferències a l’interior de la coalició governamental. Gil Robles va intentar que el nomenessin president del govern per poder aplicar sense entrebancs el programa del seu partit, però Alcalá Zamora s’hi va negar i a la darreria del mes de desembre va decidir convocar noves eleccions legislatives per al febrer del 1936.

3) Front Popular

En les eleccions del 16 de febrer de 1936, el partit d’esquerres s’havia reorganitzat formant el Front Popular, el qual va guanyar a Espanya; mentre que a Catalunya va guanyar el Front d’Esquerres. La victòria d’esquerres es va produir a causa de la desqualificació del Partit Radical de Lerroux, la massiva participació electoral dels anarquistes i la divisió de les forces de dreta entre el Bloque Nacional de José Calvo Sotelo i la CEDA de Gil Robles.

A partir de les eleccions espanyoles de 1936, Manuel Azaña va ser escollit nou president de la República i Casares Quiroga va estar nomenat nou cap de govern, El nou president de la República, era odiat intensament per part de la dreta espanyola, que recordava la retallada del pressupost de l'exèrcit i el tancament de l'acadèmia militar quan era ministre de guerra (1931).

El nou govern va intentar dissuadir els militar de la temptativa d’un cop d’estat, destituint a Francisco Franco de la Jefatura de l’Estat Major i enviant-lo a Canàries, també van desplaçar al general Manuel Goded a les illes balears i a Emilio Mola Vidal a Pamplona.

A partir dels mesos de febrer i març de 1936, el Front popular i les dretes van seguir camins diferents: la dreta va iniciar una conspiració per guanyar allò que havia perdut a les urnes, entre que l’esquerra (PSOE, UGT i Comunistes) es va radicalitzar.

Paral·lelament, l’exèrcit també es va dividir: per una banda, la Unió Militar Espanyola preparava un cop d’estat dirigit pel general Emilio Mola Vidal; i per l’altra banda, es va formar la Unió Republicana Antifeixista.

El 12 de juliol de 1936, José Castillo, membre del Partit Socialista i oficial de la Guàrdia d’Assalt fou assassinat per uns falangistes. En revenja, el líder de l'oposició conservadora, José Calvo Sotelo, va ser assassinat per una unitat de la Guàrdia d’Assalt.

Aquests dos assassinats van ser els catalitzadors de la Guerra Civil Espanyola.