HISTÒRIA: ANÀLISI I LECTURA DE TEXTOS JURÍDICS I POLÍTICS

1. Identifica el tipus de font i de que tracta.

Aquest text jurídic és un tipus de font primària, ja que cita específicament lo acordat en  la Constitució Espanyola del 1931.

Aquesta constitució va ser la primera gran reforma que va dur a terme el govern de la Segona República i va crear un nou marc legal on es van legitimar les altres reformes realitzades. En la part del text que tenim que analitzar, es poden veure diferents decrets que es van acordar.

2. Emmarca la Constitució en el seu context històric.

Després de la caiguda del dictador Primo de Rivera (29 de gener de 1930), s’estableix un govern provisional que volia retornar al sistema de la restauració, presidit per Dámaso Berengueres. Però l’oposició (socialistes, republicans i catalans d’esquerres) van acordar el Pacte de Sant Sebastià (agost de 1930), per tal d’establir un govern provisional revolucionari. Davant aquest enfrontament, es van dur a terme les eleccions del 14 d’abril de 1931, en les quals el bàndol republicà va guanyar; i com a conseqüència es va establir un govern provisional. Aquest moviment popular va portar al rei Alfons XIII a exiliar-se.

A partir d’això, es va formar un Govern Provisional presidit per Niceto Alcalá Zamora, el qual estava format per republicans d’esquerra i dreta, socialistes i nacionalistes. Aquest govern era provisional fins a que s’instaurés el nou règim, sorgit a partir de les eleccions de 1931, on van guanyar el bàndol d’esquerra republicana.

A partir d'aquest moment, va començar el Bienni Reformista, dirigit per Manuel Azaña i compost per republicans d'esquerra i socialistes. Aquest govern va dur a terme una sèrie de reformes per a millorar l'estat de crisi de la societat: la reforma agrària, de l'exèrcit, religiosa, educativa i social. Els ideals d'aquest govern es van reflectir en la nova Constitució de 1931, que reflectia les idees d'aquesta majoria (Sobirania popular, sufragi universal masculí i femení, declaració dels drets i llibertats, dret a l'educació, divisió del poder en legislatiu, executiu i judicial, etc.).

El govern de Manuel Azaña es va haver d'enfrontar a nombrosos problemes i dificultats. Per una banda, la dreta monàrquica i els sectors més conservadors de la societat espanyola van oposar-se a les reformes agràries, religioses, autonòmiques i socials del govern republicà. D’altra banda aquestes reformes van provocar un malestar social, provocant bagues i conflictes amb l’església, desencadenant insatisfet a la majoria de la població que va comportar un rebuig a la República.

3. Organitza els diferents articles en relació als aspectes següents i comenta el que disposen:

-SOBIRANIA: dona el poder de l’estat al poble, es a dir, als ciutadans, els quals escullen als seus representats en el govern.  (Article 1)

-DIVISIÓ DE PODERS: divisió del poder de l’estat en diferents entitats, per tal de que el poder no es centri en un sol grup de persones. Finalment es va dividir en tres entitats: poder legislatiu (encarregat de crear i renovar les lleis), el poder executiu (encarregat d’assegurar-se de que tothom compleixi les lleis establertes) i el poder jurídic (encarregat d’aplicar la llei en situacions concretes).  (Article 51, 52, 90, 94)

-LLIBERTATS: llibertat d’escollir i opinar el que es vol, sense estar condicionat per res ni per ningú.  (Article 27, 34, 39)

-DRETS INDIVIDUALS: regles normativitzades que defensen les llibertats i els drets dels ciutadans, d’acord amb el sistema jurídic, social i ètic establert. (Article 25, 29, 34)

-ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT: distribució de les regions del territori espanyol, construint estats autònoms creats per la unió de províncies. (Article 4, 13, 31)

4. Investiga i argumenta quins aspectes de la constitució van ser més polèmics i perquè van provocar que no hi hagués un consens en l’acceptació de la Constitució per part de tots els sectors.

L’aplicació de les reformes va provocar incomoditats i enfrontaments, els quals van dur a la fi del Bienni Reformista:

• En l’àmbit religiós, es va aprovar el matrimoni civil i el divorci; també van eliminar els jesuïtes, es van suprimir els símbols com els crucificis en les escoles i de l’exèrcit. D’altra banda van desvincular l’estat de l’església, i per tant, van suprimir el suport econòmic estatal a l’Església Catòlica i a les ordres religioses. Al establir un govern laïcista, també es va establir la llibertat al culte on cadascú era lliure d’escollir la seva religió.
  Tot això van provocar aixecaments anticlericals que van dur a terme cremes d’edificis religiosos; fent que l’església s’oposen al govern d’esquerres, provocant que donessin suport als partits de dretes.
• En l’exèrcit també es van dur a terme diversos canvis. Davant d’un elevat número d’oficials, es va oferir una retirada voluntària per tal de reduir-ne el nombre, es va crear la Guardia d’Assalt fidel a la República, es van suprimir els rangs tradicionals que es van reorganitzar i es va acabar amb el poder autònom dels militars posant-lo en mans de l’autoritat civil.
  A aquesta reforma se l’hi van oposar part del sector militar, dirigit per Sanjurio, els quals van fer un cop d’estat a la República a Sevilla; també es va crear una organització militar clandestina, la Unió Militar Espanyols.
• En la reforma social i agrària va ser la reforma més important ja que gran part de la societat treballava en el sector primari i hi havia una gran desigualtat territorial. Es va posar fi als arrendaments es van regular les condicions de treball en el camp fent que es milloressin els horaris i els salaris augmentessin. Es van exportar les terres de grans finques que n eren conreades o que estaven mal conreades, les quals les primeres no s’indemnitzaven, i s’hi van establir els camperols. També es va proporcionar als sindicats un major control del mercat de treball, per tal d’impedir la contractació de treballadors fora del municipi fins que no tinguessin treball els de la pròpia localitat.
  Aquests processos van ser lents i llargs a causa de l’oposició de els classes socials dominants i la manca de capital. Els camperols pobres es radicalitzen a causa d’això i s’ocupen il·legalment terres i s’utilitza la violència.
• En l’àmbit educatiu es va realitzar un gran esforç, establint una ensenyança liberal, obligatòria, gratuïta i laica per a tota la població, es van crear 10.000 centres d’educació nous i es va invertir en la formació de mestres pe compensar el tancament de les escoles eclesiàstiques. També es van crear les Missions Pedagògiques per fer arribar la cultura al món rural, creant biblioteques públiques, cinemes, teatres...
  Aquesta reforma va ser molt ben acceptada per tota la població ja que va suposar un gran avanç en la culturització i evolució d’aquesta.

En definitiva, a causa de les reformes realitzades, el bienni reformista va tindre una forta oposició per part de la burgesia, de l’església i de gran part de l’exèrcit. D’altra banda, les crítiques socials envers a la lentitud de l’aplicació de les reformes van desenvolupar conflictes socials.

ANÀLISI I LECTURES DE GRÀFICS

1. Identifica el tipus de font i de què tracta.

Aquests gràfics estadístics són fonts secundaris, ja que mostren una sèrie de dades numèriques sobre uns temes que van passar en un moment determinat en el passat; no succeeix actualment. 
En elles s'hi representen el resultats de les diferents eleccions generals que es van dur a terme durant la Segona República Espanyola (1931-1936).

2. Observa, compara i diferència els resultats de les eleccions generals que hi va haver durant la segona república. 

• PRIMER GRÀFIC

En el gràfic del Juny del 1931, és pot veure les eleccions generals realitzades per escollir el Govern de la Segona República Espanyola. La majoria absoluta del vots van ser per al partit d’esquerres (Conjunció Republicana-Socialista), seguit pel partit de centre republicà i amb una minoria notable el partit de dretes.

•  SEGON GRÀFIC

En el segon gràfic, es veuen les eleccions del novembre de 1933 a causa de el intent del cop d’Estat cap al Govern republicà. S’observa que, a diferència del gràfic anterior, el partit d’esquerra va ser el menys votat, sobre seu s’hi posiciona el partit de centre republicà i el partit més votat és el de dretes.

•  TERCER GRÀFIC

En l'últim gràfic, es pot veure com els resultats tornen a canviar dràsticament. El partit de esquerres (Front Popular) torna a ser  el més votat per majoria, el segueix el partit de dretes i per últim amb una minoria el partit de centre republicà.

En definitiva, cada mapa reflexa la situació político-social dels diferents anys de la Segona república Espanyola, i la mentalitat dels ciutadans envers als diferents partits polítics depenent de les necessitats del moment. Els dos primers mapes són totalment contraposats: en el primer, la majoria absoluta és pel partit de esquerres, en canvi, en el segon, és pel partit de dretes. Això es degut a les diferents circumstàncies socials que porten, primer, a tindre un tipus de govern, i a causa del fracàs d'aquest, a canviar-lo. En l'últim mapa és pot observar que està més compensat, ja que, tot hi que la majoria dels vots és pel partit d’esquerres, el de dretes també està força votat.

L'enfrontament d'aquest dos partits, que tenen diferents ideals provoquen conflictes socials, que futurament van desencadenar la Guerra Civil Espanyola.

3. Situa els tres processos electorals en el seu moment històric (etapa  situació político-social) i analitza les con seqüències derivades de cadascun d’ells.

La Segona República va ser un règim polític democràtic situat a Espanya durant el 14 d’abril de 1931 (data en la que es va substituir la monarquia d’Alfons XIII i es va proclamar la República, mitjançant un sistema de Restauració) fins a l’inici de la Guerra Civil espanyola l’any 1936. Però no acaba completament fins l’any 1939 (final de la Guerra Civil Espanyola, i inici de la dictadura del general Franco).

Inicialment, hi havia un govern provisional, el qual va redactar la Constitució del 1931  i les bases jurídiques del nou règim. A partir d’això, es van dur a terme tres eleccions generals que van donar a lloc a tres formes de govern diferents:

1) Bienni reformista (1931-1933)

El 28 de juny de 1931, es van celebrar les eleccions a les Corts Constituents, on va guanyar el bàndol d’esquerres, i poc després es va anomenar president del Govern a Manuel Azaña.

Al desembre d’aquell mateix any, el govern va aprovar la Constitució de la República, que va donar lloc a l’anomenat bienni reformista, ja que es van dur a terme diverses reformes:

• Reforma religiosa: és va reduir el poder de l’Església en tots el àmbits, és va aprovar el divorci i el matrimoni civil.
• ·   Reforma de l’exèrcit: és va professionalitzar l’exèrcit i es van suprimir les capitanies generals i l’Acadèmia de Saragossà. També es va crear una nova força policial militaritzada: els guàrdies d’assalt. 
•    Estatut d’Autonomia de Catalunya (1932): Amb la victòria de ERC, es va recuperar la Generalitat i el setembre de 1932, les Corts espanyoles aproven l'Estatut.
• Reforma agrària: l'any 1932 es va aprovar la Llei de Reforma Agrària, que tenia l’objectiu d’eliminar l’alt-fundisme i crear una classe de petits propietaris Aquesta no va acabar de satisfer a ningú, ja que, els propietaris van oposar-se a l'expropiació, els camperols van criticar la lentitud i no és disposava de suficient pressupost.
• Reformes socials: el socialista Largo Caballero, ministre de Treball, va dictar mesures destinades a millorar la situació laboral dels treballadors, tant del proletariat industrial com de la pagesia. Tot hi que no és va poder combatre l’atur, la situació legal de la dona va millorar, es va reduir la jornada laboral al camp i es van millorar les assegurances socials.      
• Reforma educativa: es van crear escoles per la primària, millorant el sou dels mestres i impulsant una renovació pedagògica. També es va suprimir l’obligació de la formació religiosa i es va tindre la finalitat d’educar i instruir al món rural.

El govern de Manuel Azaña es va haver d'enfrontar a nombrosos problemes i dificultats. Per una banda, la dreta monàrquica i els sectors més conservadors de la societat espanyola van oposar-se a les reformes. D’altra banda, aquestes no van satisfer a la majoria de la població que va comportar un rebuig a la República. Tot això va conduir a un cop d’estat durant l’estiu de 1932 però el seu fracàs va fer accelerar l’aprovació de l'Estatut de Catalunya.

El 1933, Azaña va intentar crear un nou govern republicà i socialista a causa de les dificultats i oposicions entre esquerres (CNT i FAI) contra el reformisme burgès que propugnaven una revolució llibertària. Però aquesta situació va acabar provocant insurreccions i conflictes com els fets de “Casas Viejas” que van precipitar la caiguda de Manuel Azaña.

2) Bienni conservador o bienni negre (1933-1936)

A la tardor del 1933 el cap del govern, Manuel Azaña, va dimitir i el president de la República, Alcalá Zamora, va dissoldre les corts i va convocar eleccions al novembre.

Les eleccions generals es van celebrar el 18 de novembre de 1933, i les dones, per primer cop, van poder votar. Les dues forces polítiques amb més resultats van ser el Partit Radical de Lerroux i la CEDA de Gil Robles (Partits de Dreta).

El president de la República, Alcalá Zmona, temerós davant les idees de la CEDA, que amenaçaven la constitució, va donar el poder al Partit Republicà radical. Això va provocar l’establiment d’un govern conservador durant dos anys, un període que fou anomenat Bienni Negre pels esquerres.

El nou govern va iniciar la seva acció paralitzant una gran part les reformes realitzades anteriorment, excepte la educativa que la va mantenir reduint considerablement el pressupost.

El gir conservador i l’obstrucció del procés reformista endegat durant el bienni d’esquerres van tenir com a conseqüència una radicalització del PSOE i de la UGT. La seva part més esquerrana, liderada per Franciso Largo Caballero va proposar deixar de col·laborar amb les forces burgeses, va propugnar la revolució social i es va apropar així a les posicions anarquistes; com a conseqüència d’això, es van produir un conjunt de vagues i conflictes, sobretot l’any 1934.

Les conseqüències de la revolució d’octubre van ser notables, Lluís Companys va proclamar la República Catalana i es van aliar els partits i sindicats d’esquerra( PSOE, UGT, Unió de Rabassaires i Comunistes).

D’altra banda, la CEDA va augmentar la seva influència en el govern i es va mostrar partidària d’aplicar les condemnes de rigor i de procedir a una reorientació de la política del govern; també va presentar un projecte per modificar la Constitució que recollia la revisió de les autonomies, l’abolició del divorci i la negació de la possibilitat d’expropiar terres. Aquesta va nomenar a José Maria Gil Robles Ministre de la Guerra, i a Franciso Franco cap de l’Estat Major.

A la tardor del 1935 va esclatar una forta crisi de govern. El Partit Radical es va veure afectat per un seguit d’escàndols de corrupció. Aquests, van agreujar les diferències a l’interior de la coalició governamental. Gil Robles va intentar que el nomenessin president del govern per poder aplicar sense entrebancs el programa del seu partit, però Alcalá Zamora s’hi va negar i a la darreria del mes de desembre va decidir convocar noves eleccions legislatives per al febrer del 1936.

3) Front Popular

En les eleccions del 16 de febrer de 1936, el partit d’esquerres s’havia reorganitzat formant el Front Popular, el qual va guanyar a Espanya; mentre que a Catalunya va guanyar el Front d’Esquerres. La victòria d’esquerres es va produir a causa de la desqualificació del Partit Radical de Lerroux, la massiva participació electoral dels anarquistes i la divisió de les forces de dreta entre el Bloque Nacional de José Calvo Sotelo i la CEDA de Gil Robles.

A partir de les eleccions espanyoles de 1936, Manuel Azaña va ser escollit nou president de la República i Casares Quiroga va estar nomenat nou cap de govern, El nou president de la República, era odiat intensament per part de la dreta espanyola, que recordava la retallada del pressupost de l'exèrcit i el tancament de l'acadèmia militar quan era ministre de guerra (1931).

El nou govern va intentar dissuadir els militar de la temptativa d’un cop d’estat, destituint a Francisco Franco de la Jefatura de l’Estat Major i enviant-lo a Canàries, també van desplaçar al general Manuel Goded a les illes balears i a Emilio Mola Vidal a Pamplona.

A partir dels mesos de febrer i març de 1936, el Front popular i les dretes van seguir camins diferents: la dreta va iniciar una conspiració per guanyar allò que havia perdut a les urnes, entre que l’esquerra (PSOE, UGT i Comunistes) es va radicalitzar.

Paral·lelament, l’exèrcit també es va dividir: per una banda, la Unió Militar Espanyola preparava un cop d’estat dirigit pel general Emilio Mola Vidal; i per l’altra banda, es va formar la Unió Republicana Antifeixista.

El 12 de juliol de 1936, José Castillo, membre del Partit Socialista i oficial de la Guàrdia d’Assalt fou assassinat per uns falangistes. En revenja, el líder de l'oposició conservadora, José Calvo Sotelo, va ser assassinat per una unitat de la Guàrdia d’Assalt.

Aquests dos assassinats van ser els catalitzadors de la Guerra Civil Espanyola.

ANÀLISI D’UNA OBRA D’ART COM A FONT HISTÒRICA

1. IDENTIFICA EL TIPS DE FONT I DE QUE TRACTA

El quadre de Guernika va ser realitzat a Paris pel famós artista Pablo Picasso en el seu estudi de la rue de les Grands Augustins. És una font primària, ja que el quadre  es va fer durant la Guerra Civil, l’any 1937. Aquest va ser pintat a causa de l’impacte que, el bombardeig de la ciutat de Guernika el 26 d’abril del mateix any, va provocar sobre el pintor.

La pintura mural fa 3,5 metres d’alt i 7,8 metres d’ample, està pintada amb oli sobre una tela de fibra de lli i jute preparada amb cola. La pintura està realitzada dintre d'una composició horitzontal, estructurada amb uns grups de figures semblants a la d'un tríptic, les figures estan organitzades en triangles, i la més important és el centre. Picasso va utilitzar sol colors blanc, negre i grisos, inspirat per les imatges dels diaris de l’època, les quals no tenien colro i també per  reflectir tot el sofriment i la tristesa que va passar la gent d’aquella ciutat.

L’obra pertany al cubisme, estil inventat per Picasso. Que és caracteritza per la utilització de línies rectes que unint-les formen figures geomètriques. També té un estil abstracte, ja que sol s’aprecien les figures si està pintat.

2. CONTEXTUALITZA HISTÒRICAMENT LA FONT

Entre els anys 1936 - 1939, a tota Espanya es va produir la Guerra Civil, on  moltes persones van morir i patir les conseqüències de la guerra. L’any 1937, el govern de la II República va demanar a Picasso que crees una pintura que reflectís el període de guerra que s’estava produint a Espanya.

En un principi, Picasso va pensar en realitzar una al·legoria a la llibertat de l’art. Però el dia 28 de abril aquell mateix any, un fet puntual de la guerra va commoure a tot el món, i va ser un fort cop per a Picasso: el bombardeig de la ciutat de Guernica per part de la Legió Cóndor pretereixen de l’aviació alemanya, que ajudava al bàndol sublevat en la Guerra Civil. El bombardeig d’aquesta ciutat no va tindre com a finalitat cap destrucció bèl·lica enemiga ni cap objectiu militar; sinó que simplement volia sembrar el pànic entre la població civil, ja que en la ciutat solament hi havia dones, nens i ancians. L’impacte que el fet provoca en l’artista, es reflexa en el quadre Guenika.

Finalment, Picasso va acabar el quadre en un temps rècord, acabant-lo el mateix any que el va començar, realitzant un quadre cubista expressant la seva visió del bombardeig, anomenant-lo igual que la ciutat on va succeir aquest: Guernika. 

3. ESBRINA ON ESTAVA PICASSO QUAN VA FER AQUESTA PINTURA I ON I PER A QUÈ FOU EXPOSADA

En l’any 1937 es va obrir a París una Exposició Internacional dedicada al Treball, al Progrés i a la Pau, en un context històric en el que la situació política es trobava en un moment de ruptura i crisis. La democràcies europees assitien inertes davant Hitler, Mussolini i sobre tot davant la tragèdia de la Guerra Civil Espanyola. El govern democràtic de la II República, va encarregar a Picasso, el qual es trobava a Paris en un període de crisi personal i creativa, la realització d’un mural per al pavelló d’aquesta exposició, ja que una de les intencions de la participació era cridar l’atenció a la opinió pública sobre la guerra Espanyola, com inici d’una destrucció massiva de l‘ordre internacional.

4. DESCRIU L’ESCENA REPRESENTADA I RELACIONA ELS ELEMENTS SIMBÒLICS QUE APARÈIXEN EN LA PINTURA AMB ELS FETS HISTÒRICS I EL SEU SIGNIFICAT

El mural presenta una escena de mort, violència, brutalitat, sofriment i desemparament sense retratar les seves causes immediates. Els contrastos blancs i negres amb la intensitat de l'escena invoquen la immediatesa de les fotografies dels diaris.

En Guernika s’hi representen sis persones i tres animals (toro, cavall i paloma), i els edificis destrossats per la violència i el caos generat per les bombes:

• Toro: té el cos fosc i el cap el de color blanc. Mostra un aspecte atordit envers al seu entorn. Picasso va dir que significava la brutalitat i la obscuritat . Aquest és troba sobre una dona i el seu fill, dona la sensació de que el toro els protegeix.
• Dona subjectant al seu fill: la dona es representa dolguda i sense vida en les pupil·les les quals tenen forma de llàgrima i amb una llengua afligida, mentre subjecte al seu fill mort entre els seus braços. Aquests simbolitzen totes les famílies que van sofrir el bombardeig.
• Paloma: situada entre el toro i el cavall, està solament traçada sobre el fons obscur i amb una franja blanca que la travessa; amb una ala caiguda, el cap mirant amunt i el pic obert, aquesta simbolitza la pau trencada i pertorbada.
• Cavall: està situat al centre del quadre. Aquest està agonitzant mentre una llança l’entravessa; Picasso va dir que tenia el símbol de la mort i el dolor de les persones.
• Bombeta: està situada sobre el cavall, i simbolitza l’avanç científic i electrònic comparant-la amb l’avanç social. Però al mateix temps també simbolitza la bomba, coma  forma de la destrucció massiva de les guerres modernes;
• Guerrer: situat sota el cavall, es troba mort i descuartitzat, però tot hi això, encara sosté l’espassa trencada, de la qual creix una flor com a símbol d’esperança dins d’aquest terrible escenari.
• Dona agenollada: es troba en la banda dreta, en la part inferior. Aquesta està agenollada mentre intenta arrastra la seva cama ferida, a simple vista es veu que està assustada i adolorida símbol del patiment humà.
• Dona que subjecta la làmpada: està situada sobre la dona anterior. Amb la llum il·lumina l’estància, té la mirada perduda i està en estat de shock envers al terror que està veient. Símbol del que va provocar aquest fet a tot el món fora a la guerra.
• Home: Al costat de les dones anteriors, hi ha un home mirant cap al cel, com si volgués roger als avions que parin el bombardeig, simbolitza la gent innocent que demana pietat i alto al foc.

5. QUIN MISSATGE CREUS QUE VA VOLER TRANSMETRE L’AUTOR? QUIN SIMBOLISME MÉS UNIVERSAL HA PRES POSTERIORMENT?

Realment, l’autor mai va dir el motiu pel qual va pintar el quadre de Geuernika, ni li va donar un significat concret, ja que, tot hi el nom de Guernika, en el quadre no s’observa res que reflecteixi el bombardeig de la ciutat en concret. Per això podem dir que no és un quadre narratiu, sinó simbòlic reflectint el dolor i la pèrdua provocada per la guerra.

Durant els anys de la dictadura franquista, el quadre va ser un símbol de l'antifranquisme. Es podia conèixer la tendència política d'una família si tenien el quadre penjat a casa seva.

Amb el pas del temps, el quadre ha passat a ser una icona de la lluita per la pau i un reflex de la situació política internacional, és una representació dels terribles sofriments de la humanitat durant els períodes de guerra.

6. VALORA LES TEVES SENSACIONS I SENTIMENTS EN RELACIÓ AL QUADRE

Realment comprendre el cuadre de Guernika es complicat a cuasa de la gran quantitat de detalls i significats amagats darrere de les figures abstractes i surrealistes que hi ha en el quadre.

Però un cop has recercat la finalitat de l’obre i el que representa, pots anar entenent les diverses parts del quadre que finalment creen un increïble mural ple de sentiments i emocions ocultes.

Per a mi, el quadre em transmet tristesa i patiment, es pot sentir el dolor de les persones, les seves cares de patiment i tota la devastació que va provocar el bombardeig en una ciutat d’innocents. Però a banda d’això, també es un reflex de la crueltat humana, ens diferenciem dels animals per la nostra capacitat de saber i pel coneixement, per tindre una consciència; però tot hi això busquem formes de destruir-nos entre nosaltres suposadament per evolucionar, provocant dolor i tragèdia envers a les altres persones.

Aquest quadre et transmet tot el dolor de la gent que pateixen a causa dels conflictes bèl·lics, però no solament en la Guerra Civil, sinó en tot el món. I també tota la crueltat que es troba darrere aquests fets,.

LECTURA DELS MAPES DE LES FASES DE LA GUERRA CIVIL

1. IDENTIFICA EL TIPUS DE FONT I DE QUE TRACTA

Aquest conjunt de mapes històrics són qualitatius, ja que representen la distribució territorial d’un fenomen, el qual no és numèric. Específicament la distribució dels territoris espanyols entre el bàndol sublevat i el republicà en cada fase de la Guerra Civil Espanyola (1936 – 1939).

La font del mapa és secundaria ja que, la distribució dels territoris varia en cada any i està feta posteriorment a la guerra, no mentre succeia.

Si ens centrem en cada mapa individualment, és fa una representació estàtica de cada any que va durar la Guerra Civil. Però el conjunt dels quatre mapes en formen un de diacrònic, en el qual s’explica l’evolució territorial d’aquest fet.

2. IDENTIFICA ELS SÍMBOLS I COLORS QUE APAREIXEN EN EL MAPA SEGONS LA LLEGENDA I ELS CONTINGUTS

Cada mapa d’Espanya està dividit en dos colors, el blau que fa referència als territoris ocupats pel bàndol sublevat; i el rosa, la zona ocupada pel bàndol republicà. A mesura que el temps avança la distribució dels territoris varia segons les invasions i les pèrdues dels territoris de cada bàndol.

Si ens centrem en els símbol, les fletxes blaves i vermelles representen la direcció de les invasions de cada bàndol, és a dir, cap a quina direcció avançaven i informen de les invasions dels territoris dels dos bàndols. Però si la fletxa està corbada en la punta, vol dir que finalment la invasió va fallar i no és va produir.

En el primer mapa, hi ha tres ciutats encerclades, això serveix per indicar que aquestes ciutats estaven dominades pel bàndol sublevat però els territoris del voltant no.

En el segon mapa, la ciutat de Madrid està envoltada amb mig cercle amb punxes, el qual significa que la ciutat estava en guerra entre els dos bàndols, centrant-nos en l’any del mapa, sabem que la ciutat va ser bombardejada. També hi ha un símbol que representa  dues espases creuades, que  signifiquen que hi ha hagut una batalla, i al seu costat el nom d’aquesta.

3. CONTEXTUALITZA CADA MAPA AMB L’ETAPA DE LA GUERRA CORRESPONENT DONANT SENTIT A LES FLETXES (Ajuda’t de la informació que has elaborat a l’eix cronològic) I EXPLICANT ELS FETS REPRESENTATS

En el primer mapa, s’hi representa la distribució del territori durant el Juliol de l’any de 1936. Entre el 17 i 18 de juliol de 1936, hi va haver una sublevació militar dirigida contra el govern de la Segona República Espanyola, això va dur a la derrota parcial dels sublevats que no aconsegueixen els seus objectius, i tot això va conduir va conduir a l'inici de la Guerra Civil Espanyola.

Allò que inicialment va ser un cop d'estat militar per enderrocar el govern es va convertir en una guerra oberta que va dividir l'Estat en dues meitats: el bàndol dels sublevats, que dominaven els territoris de Galícia, Navarra, Aragó, Castilla i Lleó, Mallorca, una petita part d’Andalusia i el Nord de Marroc; contra el bàndol republicà que defensava la Segona República i dominava la major part del territori espanyol (Catalunya, València, Madrid, Murcia, Castilla i La-Mancha, Andalusia, Extremadura, part d’Aragó, Astúries, Cantàbria, Menorca i el país Basc).

El 21 de juliol del mateix any, es va creat el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya per Lluís Companys, per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó.

Durant l'agost de 1936, el bàndol sublevat va ascendir des de el Marroc cap a la ciutat de Badagoz. El 13 d'aquest més hi va acabant haver la Batalla de Badagoz, en la qual el bàndol republicà va ser derrotat i va comportar que el bàndol enemic uns els territoris del nord i del sud. Després de la batalla, hi va haver una gran repressió contra els republicans, produint la massacre de Badajoz on s'aproxima que hi van haver uns dos mil afusellaments.

Seguidament, va ocórrer el Setge a l’Alcàsser de Toledo, on el bàndol republicà es va enfrontar contra els defensors de l’Alcàsser, els quals eren Guarides civils. La batalla van continuar fins la arribada de l’exèrcit d’Àfrica de Francisco Franco.

Les dues ciutats encerclades, Sevilla i Córdoba, signifiquen que el domini del bàndol sublevat avançava cap a elles per dominar-les, però hi havia resistència. Les fletxes blaves representen la direcció de les invasions del bàndol nacional, que es dirigien cap a Madrid, Navarra, Extremadura i Andalusia. I les fletxes vermelles fan la mateixa funció que les anteriors, però referint-se al bàndol republicà, el qual va envair la meitat d’Aragó i va intentar conquerir les illes Balears, però finalment no va aconseguir-les.

El mes d’octubre de 1936, el general Franco va iniciar l’assalt a Madrid des de la ciutat de Toledo prèviament conquerida. La batalla va acabar amb la victòria republicana. 

El segon mapa té lloc el Març de l’any 1937. En ell, la distribució del territori ha variat segons les invasions del mapa anterior. En aquest moment històric, el bàndol sublevat ha envaït part del territori republicà, fent que el primer domini Galícia, Extremadura, Aragó, Castilla i Lleó, la meitat d’Andalusia, les Illes balears i el nord de Marroc. Fent així que l’altre bàndol es quedi amb la resta d’Espanya.

Madrid està dividida entre els dos bàndols, perquè com he dit anteriorment, el bàndol sublevat va intentar conquerir la ciutat, però finalment va fallar. Seguidament el bàndol sublevat va bombardejar la ciutat on van morir unes 20.000 persones, aproximadament. També  hi ha dues marques de batalla (dos espases creuades):situades al voltant de Madrid, ja que un cop perduda la conquesta de la ciutat, van intentar aïllar-la, produint així dues batalles molt importants: la Batalla de Jarama (6-27 de Febrer de 1937) on les forces franquistes van aconseguir creuar el riu Jarama però van ser detinguts pels republicans; i la segona, la Batalla de Guadalajara (8-23 de Març de 1937) on les tropes italianes de Franco van sofrir una derrota per part de l’Exercit Popular de la República.

En el mapa, solament hi ha dos fletxes blaves dirigides cap a la zona d’Astúries i Cantàbria. Això es degut al Bombardeig de Gernnika, el primer bombardeig aeri sobre la població civil, el qual va ser un símbol de la brutalitat de l’agressió contra una població indefensa. A causa d’això, els territoris republicans del nord d’Espanya van caure per la superioritat dels insurrectes en armament i aviació.

En el tercer mapa, s’hi representa la distribució del territori Espanyol durant el Març i l’Abril de 1938. En aquest mapa, el bàndol republicà només domina Catalunya, Menorca, Castilla i La-Mancha, Múrcia, i la meitat de València i Andalusia; la resta d’Espanya està dominada pel bàndol sublevat.

En aquesta etapa de la guerra, el bàndol sublevat va iniciar la Batalla de Terol (Desembre de 1937 – Febrer de 1938) on tot hi guanyar el bàndol republicà al cap d’uns mesos la ciutat va ser envaïda pels sublevats iniciant així la campanya d’Aragó. Uns mesos desprès es va iniciar la Batalla de l’Ebre (Juliol de 1938 – Novembre de 1938), en ella l’exèrcit de Franco va aconseguir travessar tot el sud de Tarragona i el riu Ebre. En aquest moment es considera acabada la guerra amb la victòria del bàndol sublevat i l’ocupació de Catalunya.

En l’últim mapa, el bàndol sublevat ocupa la major part d’Espanya exceptuant Múrica i Castilla i La-Mancha, que encara està sota el domini del bàndol republicà. En la part de Catalunya hi ha dos fletxes blaves que representen l’ocupació del bàndol sublevat sobre aquesta, i una de color vermell dirigida cap a França, que es refereix a l’èxode cap a França on milers de fugitius catalans van marxar de Catalunya per refugiar-se a França.

El febrer de 1939 l’únic territori ocupat pel bàndol republicà era Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des de València fins a Almeria.

Al començament de març d’aquest any, es va produir una insurrecció contra el govern republicà dirigida de Segismundo Casado, el qual després d’una dura lluita va crear la Junta de defensa amb la missió de negociar amb Franco una “pau honorable”. Però Franco nomes va acceptar una rendició sense condicions i va obligar als defensors republicans de la ciutat a lliurar les armes. El 28 de març les tropes franquistes van entrar a Madrid sense trobar-hi resistència.

Els dies posteriors, Franco va conquerir tota la zona mediterrània restant. El dia 1 d’abril Franco va signar a Burgos l’últim comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i el final de la Guerra Civil Espanyola.