ACTIVITAT 4: EIX CRONOLÒGC

ACTIVITAT 4: LA POLÍTICA FRANQUISTA A CATALUNYA

a)Descriu el tipus de font i de què tracta.

El text anterior és un comunicant, per tant, una font primària. Aquest es tracta d’una ordre dirigida a la província de Tarragona en la que s’obliga a eliminar la llengua catalana dels cartells, carrers, establiments… en definitiva, en la publicitat, i substituir-la per la llengua castellana.

b)Diguis quin és el context històric de les dades que proporciona la font.

La dictadura (1939 - 1975) franquista va sorgir a causa d’un cop d’Estat militar contra la Segona República que va desenbocar a la Guerra Civil Espanyola entre nacionalistes i republicans. El primer grup comandat per Franco va obtenir la victòria;, es va imposar un govern on Franco posseïa tot el poder, es van eliminar les llibertats individuals i socials i es va establir una dura repressió sobre tots aquells que amenaçaven o no eren afins a la dictadura.

A Catalunya, la repressió va impartir-se de manera més dràstica i cruel, la cultura catalana amenaçava les aspiracions de crear un Estat totalitari i unificat, per aquest motiu la llengua catalana va ser suprimida i es va imposar el castellà; es van anul·lar les llibertats democràtiques i es van prohibir els partits polítics de caràcter republicà, també es va eliminar la premsa i la publicitat no adscrita a la dictadura. A més, es va suprimir l’Estatut d’Autonomia i es va perseguir tant la cultura i la llengua, com tothom que les manifestés públicament o s’oposés a la dictadura.

c)Expliqueu el contingut de l’ordre.

En aquesta ordre dictaminada pel règim del general Franco, s’adreça al governador civil de Tarragona, Mateo Torres Bestard. En ella s’exigeix la supressió de la llengua catalana en l’àmbit públic (carrers, establiments...) i publicitari (cartells, diaris, revistes...), substituint-la per la llengua oficial del país, el castellà.

Es va donar una data límit en que aquesta mesura s’havia d’aplicar, de manera que totes les responsabilitats requeien sobre els alcaldes. Aquesta mesura va establir-se per tal d’aconseguir crear un país unitari i totalitari.

d)Verifica si aquestes afirmacions són vertaderes o falses en referència a la política franquista a Catalunya i argumenta-ho:

• L’autogovern de Catalunya es va mantenir. FALS
  

No es va mantenir perquè l’autogovern significava la separació dels territoris i l’establiment de diferents tipus de govern. El franquisme volia aconseguit tot el contrari, i es van eliminar tots els governs del països establint un estat totalitari i únic. Al eliminar l’autogovern català es va intentar crear una Catalunya espanyola i eliminar definitivament el catalanisme.

• La única llengua oficial en actes administratius i públics era el castellà. CERT
  

Al eliminar totes les llengües i establir el castellà com a llengua oficial, tots els actes oficial es transmetien amb aquesta llengua.

• Francisco Franco va mantenir l’Estatut d’Autonomia del 1932. FALS
  

L’Estatut d’Autonomia de 1932 va ser eliminat el 5 d'abril de 1938, quan l'exèrcit de Franco va arribar a Lleida i es va derogar l'Estatut de Catalunya.

• Es va imposar un règim centralista i uniformista per espanyolitzar Catalunya. CERT
  

Es van prohibit els partits polítics, es va suprimir la llengua catalana i la cultura, amb la finalitat d’espanyolitzar Catalunya i aconseguir una Espanya unificada.

• Es permetien signes identitàris catalans però no es podia parlar català. FALS
  

Això era tot el contrari, es perseguien els catalans, es van prohibir les manifestacions públiques del català i la seva cultura. També es van suprimir tots els símbols i noms catalans de carrers, establiments, de l’administració, la política...

• L’Institut d’Estudis Catalans va haver de sobreviure en la clandestinitat. CERT
  

En l’educació es va prohibir l’impartació de la llengua catalana, establint com a única la llengua castellana. En clandestinitat, en famílies, cases o reunions privades es va educar i parlar amb llengua catalana.

• Parlar del genocidi a Catalunya no es justificable.      FALS

Es va prohibir qualsevol expressió de la cultura catalana.

ELS PILARS DEL RÈGIM DURANT L'AUTOCRÀCIA

1.Cerca informació sobre els tres pilars esmentats i desenvolupa en què consistien i els valors que transmetien a la societat. A partir del teu escrit realitza un mapa mental que exposi gràficament i de forma senzilla i clara els tres pilars i els seus valors per a la societat.

• NACIONALPATRIOTISME

Quan Franco va aconseguir el poder, es va construir un estat basat en el feixisme italià, de caràcter totalitari que defensava un nacionalisme unitari: “Espanya és una unitat de destí en l’universal”. El partit fascista espanyol s’anomenava la Falange, la qual va aportar diverses idees com l’hipernaconalisme, l’ètica de la violència i repressió, el marxisme i la idea d’Espanya com un Imperi... Per aconseguir-ho es van establir unes autonomies regionals anomenades separatistes i expansives per tal de buscar aquest somni de “Imperi Espanyol”.

L’exèrcit va ser un dels principals pilars, va ser l’encarregat d’imposar les idees jeràrquiques, la disciplina, l’austeritat, l’autoritarisme, la virilitat i la forta repressió que va dominar durant tot el franquisme. Tenien un caràcter anticomunista, que, després de la depuració social causada per la Guerra Civil, es va convertit en els encarregats de defensar la unitat nacional i l’ordre públic.

• NACIONALSINDICALISME

L’estat totalitari, volia aconseguir una comunicació entre el poble i l’Estat, per això es crea el Movimiento, una espècie de partit únic on hi havia diferents corrents ideològiques que havien donat suport a l’alçament militar on apareixen els principis fonamentals  en els qual es basarà el Cabdill per crear la idea d’una Espanya unitària i catòlica.

Totes les reformes establertes durant la República van ser anul·lades i es van substituir els sindicats de classes per un sindicat vertical que volia controlar la vida social i econòmica establint un nou sistema de reclutament (El Frente de Juventudes, El Sindicato Espanyol Universitario, la Sección Femenina...) que pretenia que els espanyols estiguessin al servei de la idea totalitària de l’Estat.

A més, va aparèixer el valor de la propietat privada i iniciatives privades recolzades per l’Estat; es va suprimir el dret a vaga i es va deixar de parlar de classes socials, sinó de la unió de les classes per un interès nacional. També es van protegir els interessos dels poderosos als que se’ls va delegar el poder polític a canvi del suport al franquisme. I es van prohibir els partits de caràcter democràtic, ja que la democràcia no es cniderava bona pels espanyols.

• NACIONALCATOLICISME

El nacionalcatolicisme, es pot definir com la defensa de la religió i de la moral catòlica en Espanya.

Espanya s’identificava amb la tradició catòlica, per aquest motiu, els principis catòlics vans per adaptats com únics inspiradors. La identitat amb l’Església catòlica va suposar el retorn a la confessionalitat de l’Estat, el control de l’Església sobre la societat, les creences i la religió, la identitat mora catòlica com a moral pública i la presència de l’Església en la política. En definitiva, l’Estat es definia confessionalment catòlic, la nació espanyola havia de complir la llei de Déu i la doctrina de la Santa Església catòlica, apostòlica i romana i això inspirà l seva legislació, la societat...

L’església va prendre part en l’educació i la vida social.

L’Església va proclamar la Guerra Civil com una creuada santa i patriòtica contra els renegats d’Espanya: “L’exèrcit i el poble espanyol són successos dels creuats de la reconquesta, i amb la fe del cor ho fan tot per la Patia i l’església Catòlica que es com la mare que els protegeix.

  

2.Mirada de gènere: Investiga sobre el model femení que promulgava el partit únic a través de la seva Sección Femenina. Elabora un informe explicant el model i les conseqüències socials del mateix per a les dones de l’època.

La Secció Femenina va crear-se l’any 1934 i va acabar-se l’any 1977. Aquesta Secció era la branca femenina de la Falange Espanyola, encarregada d’educar a tota la població femenina.

S’ha de tindre en compte que aquest grup ja existia durant la Segona República Espanyola, donaven suport a la militància masculina del partit, especialment visites als presos i a les famílies. Durant la Guerra Civil, van dedicar-se a recolzar a les famílies dels caiguts en combat  del bàndol nacional. A poc a poc, van anar guanyant protagonisme en les poblacions conquistades pel bàndol republicà, organitzaven l’assistència bàsica a les poblacions, com per exemple menjadors per als nens, roba, sanitat, repartició de racionaments...

Però la seva confirmació institucional va tindre lloc quan el General Franco, l’any 1937, els hi va entregar el control exclusiu del Servei Social de la Dona. A partir d’aquest moment, la Seccion Femenina va començar la tasca de preparar a les dones perquè s’encarreguèssin de la llar i de la família. Aquesta activitat de formació es va anomenar Servei Social i era obligatòria per a totes les dones solteres d’entre 17 a t35 anys d’edat. Aquesta formació s’impartia durant sis mesos: tres d’educació teòrica i res de presentació obligatòria a treballs en menjadors, hospitals, oficines...

S’ha de tindre en compte, que mestre s’impartia aquests mesos de treball gratuït i obligatori, també s’hi havia de sumar les hores diàries de treball a més de la jornada laboral. Això suposava un esforç extra per a les dones treballadores, de manera que el 26 de novembre de 1946 es van reduir les hores de treball diàries en el centre de treball de la Sección Femenina.

El servei social que aprenien totes les dones els proporcionava una formació com a futura mare de família que incloïa realitzar les tasques de casa, cuidar als nens, atendre als malalts, atendre al marit... El certificatde compliment del Servei Social que s'obtenia un cop acabaves la formació era obligatoi per accedir a places de l'estat, en treballs d'empreses privades i per l'obtenció de qualsevol certificat d'estudis.

EL FRANQUISME: CONSTRUCCIÓ D'UNA DICTADURA

1. Identifica el tipus de font i de què tracta.

Aquesta pintura mural és una font primària, on s’hi representa la imatge del general Franco.

2. Contextualitza històricament la font.

Aquesta imatge va ser el període històric que hi va haver després de la Guerra Civil Espanyola, durant els anys 1936 i 1939. El general Francisco Franco, després de guanyar la guerra, va establir una dictadura militar autoritària, anomenada el franquisme. Aquest tenia un caràcter antiparlamentari, anticomunista, antiliberalista, catòlic i feixista.

3. Esbrina quan es va fer aquesta pintura i per a què.

Aquesta pintura mural, realitzada per Reque Meruvia, s’anomena “Alegoria de Franco y la Cruzada”.

El que pretenia aquesta pintura era exaltar el poder de Franco i tractar-lo com una divinitat, l’escollit per a deu; i representant-lo com un ésser superior als altres. En el seu moment va servir per demostrar al poble el poder de Franco, tractant-lo com el salvador d’Espanya.

4. Descriu l’escena representada i relaciona els elements simbòlics que apareixen a la pintura amb els fets històrics i el seu significat.

En el centre de l’escena s’hi representa a Franco vestit amb una armadura daurada semblant a la que utilitzaven els guerrers en les creuades, això es a causa de la importància que donava al passat, per aquest motiu està representat com un guerrer medieval.

Aquest personatge està envoltat per una àurea dorada i lluminosa, i sobre d’aquesta s’hi troba l’apòstol Santiago muntat sobre un cavall blanc, això vol representar la recerca del Sant Grial

Al voltant de Franco hi ha representades diverses persones que simbolitzen els diversos poders que donen suport a la dictadura franquista: la Església catòlica, l’exèrcit colonial africà, la Falange i el tradicionalisme.

5. Quin missatge creus que va voler transmetre l’autor? Amb quina ideologia es pot relacionar i quines conseqüències polítiques té?

Crec que vol inculcar al poble el gran poder del general Franco, representant-lo com un ésser únic, poderós i escollit per les divinitats per governar a Espanya. A part representa a Franco com l’escollit, superior a tots els demés i seguit per a tots

6. Valora les teves sensacions i sentiments en relació al quadre.

Aquest quadre per a mi és molt irònic, si ens centrem en les repercusions que va tindre Franco en la seva època i la imatge que tenim d'ell avui en dia. El general Franco és un símbol de maldat i radicalització per a Espanya, però en la pintura el representen com un heroi  i un ésser diví.

El que representa aquest quadre és una vergonya, perquè dona suport al règim frnaquista, tractant-lo com una època important i exitosa, cosa que a ser tot el contrari.

DESENVOLUPAMENT I REDACCIÓ D’UN SUBTEMA

a)    Expliqueu les causes i el desenvolupament dels Fets d’Octubre de 1934 a Catalunya i les conseqüències que van tenir fins el 1936.

A finals de 1934, es va instaurar el Bienni Conservador, el govern espanyol estava dirigit per Alejandor Lerroux. Aquest va crear la CEDA de Gil Robles com a nou òrgan executiu conservador. Però per molta part del país, la CEDA i el seu líder simbolitzaven la fi de les transformacions republicanes.

El descontentament de Catalunya, davant la incorporació dels membres de la CEDA al govern de Madrid, va provocar que el 6 d‘octubre es declarés la vaga general revolucionaria contra el nou govern. Lluís Companys va declarar, com havia fet anteriorment Francesc Macià, l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. A més, Companys va instar els dirigents antifeixistes a establir un govern provisional de LA República a Catalunya a l’espera del triomf de la vaga general.

Però l’Estat Català solament va durar deu hores. La CNT va retirar el suport al moviment català deixant-lo aïllat. Això va provocar el fracàs de la vaga general que es va dur a terme a molts llocs d’Espanya, ja que els partidaris revolucionaris es van presentar desorganitzats i gran part de la població no va mostrar suport a la rebel·lió. Tot hi això, l’exèrcit ràpidament va ocupar-se de la vaga i es va declarar l’Estat de guerra.

Amb unes poques canonades i solament enfrontar-se a un grup de nacionalistes, ràpidament es va sufocar l’aixecament. Els caps de la revolta van ser empresonats, més de 3.500 persones van ser detingudes, sobre tot diputats, alcaldes i regidors que havien donat suport a la insurrecció i els dirigents més destacats dels partits i els sindicats d’esquerres.

Les conseqüències dels fets d’octubre van provocar que el govern català sigues jutjat i els seus membres condemnats a trenta anys de presó, mentre que l’Estatut es va suspendre i la Llei de Contractes de Conreu va ser anul·lada. Entre abril de 1935 i el febrer de 1936, Catalunya va passar a ser governada per una coalició dels radicals i la CEDA.

A més, la CEDA també va augmentar la seva influència i va mostrar-se partidària d’aplicar les condemnes amb rigor i de procedir una reorientació del govern. Es van tornar les propietats als jesuïtes i es va nomenar a Gil Robles, Ministre de Guerra. Paral·lelament, Franco es va convertir en cap de l’Estat Major.

El juliol de 1935, la CEDA va proposar una modificació en la Constitució on es recollia la revisió del sistema autonòmic, l’abolició del divorci i la impossibilitat de l’expropiació de terres.

ANÀLISI I COMENTARI D’UNA FONT TEXTUAL EXTRET D’UN TEXT DE LES PAU

1. Descriu el tipus de font i digues de què tracta.

És una font primària, un discurs polític recitat per Manuel Azaña realitzat durant la Segona República, en el Bienni Reformista mentre es realitzaven les diverses reformes. Exactament, el text, parla sobre la reforma religiosa, on es va dur a terme una separació entre l’Esglèsia i l’Estat.

2. Digues quin és el context històric de les dades que proporciona la font.

El context històric on té lloc aquest discurs es situa en el Bienni Reformista (1931-1933), en el primer període de la Segona República. Concretament té lloc durant el 13 d’octubre de 1931, en el debat sobre la futura Constitució Espanyola.

3. Explica les idees principals que conté la font.

La idea principal és la creació d’un estat que, a diferència de l’anterior, ha d’estar desvinclat de la religió. És pretén deixar l’elecció la religió a les creences personals de cada persona, sense estar condicionades per la societat.

NOTICIA DELS TITELLAIRES

La polèmica noticia succeïda a Madrid durant la celebració del carnestoltes. La companyia andalusa Titres desde Abajo, va ser contractada per l’ajuntament de Madrid per representar un espectacle infantil, “La Bruija i Don Cristóbal. A cada cerdo le llega su San Martín”. Aquesta companya es coneguda per realitzar una critica social a través dels seus espectacles i actuacions.

Aquestes paraules són euskueres, i realment Alka-ETA no té cap significat, però alguns membres de la companya van bromejar sobre un possible significar: alkaeta (batlle, és a dir, Visca el Batlle). Aquest cartell volia explicar la manipulació policial de les proves per tal d’incriminar a la gent. D’altra banda, alguns diaris madrilenys afirmen que la broma es refereix a l’organització ETA i al-Qaida. Peròtotes les fonts coincideixen en afirmar que el cartell tenia una intenció humorística sense cap significat terrorista.

L’obra que va representar, reflectia el sistema polític actual i els seus mètodes, fent una crítica a l’anarquisme. Per exemple, com va dir el públic, l’obra va escenificar nombroses accions violentes com el penjament d’un jutge, l’apunyalament d’un policia o la violació d’una monja. Però l‘acte que va dur més polèmica va ser quan, el titella que era un policia perseguia i maltractava a una altre titella, deixant-lo al costat d’un cartell on hi deia “Gora Alka-ETA”. 

No obstant, aquest acte s’ha pres com un acte terrorista, cosa que ha provocat que finalment els dos titellaires que feien la funció hagin acabat a la pressió sense fiança, acusant-los d’apologia al terrorisme de l’ETA. I arran d’aquest escàndol, l’Ajuntament de Madrid també ha anunciat que realitzar una investigació sobre el cas.

OPINIÓ PERSONAL:

Estem al segle 21, en una democràcia, on en principi cada ciutadà te el dret d’elecció i de lliure expressió. Però tot hi això, s’ha posat a la presó a dos titellaires, pel simple fet de representar una obra amb accions violentes per als nens, on hi apareixia un cartell insignificant, que s’ha entès com una apologia terrorista. Jo crec que les mesures que s’han pres són injustificades, ja que ningú pot assegurar la intencionalitat del cartell.

En definitiva, crec que la justícia hauria de deixar de preocupar-se per tonteries i s’hauria de centrar més en posar a la presó a aquí realment comet delictes, com els molts corruptes polítics que han robat milions d’euros a la societat, o als molts altres actes deplorables als que no se’ls imparteix justícia, com assassinats i robatoris.

O una cosa millor que es preocupessin primer pels nens que no tenen habitatges i s’estan morint de fam i de fred, en comptes de els expectants de l’obra, perquè segur que diàriament veuen coses pitjors a la televisió i a les xarxes socials.

ANÀLISI DE DADES ESTADÍSTIQUES DE LA SEGONA REPÚBLICA

1.Identifica el tipus de font i de que tracta: elements que hi apareixen, format i tema.

Aquestes diferents fonts estadístiques són fonts secundàries on es recullen diferents dades numèriques  sobre l’àmbit educatiu que hi va haver entre els anys 1930 - 1936 a Espanya.

Aquesta font representa un gràfic cronològic, ja que es mostren diverses variacions educatives (nombre de població escolaritzada, nombre de professors, d’instituts i d’alumnes) al llarg d’un període de temps determinat.

2.Emmarca les dades en el seu context històric, fent esment especial al tipus de societat en quant a la instrucció i la cultura, i als canvis polítics que es van produir.

Després del fracàs de la Dictadura de Primo de Rivera, i seguidament de la caiguda de la Monarquia d’Alfons XIII, es va instaurar el Govern Provisional de la Segona República Espanyola, presidit  per Dàmaso Berenguer amb la pretensió de retornar al sistema de la restauració. Paral·lelament, l’oposició va firmar el Pacte de Sant Sebastià (agost 1930), on es va construir un comitè revolucionari com a govern provisional de la futura república. A inicis del 1931 Berenguer va ser substituït per Aznar que va convocar eleccions municipals el 12 d’abril d’aquell mateix any, on es va donar la victòria al bàndol republicà.

Arran de això, es va establir un govern provisional presidit per Niceto Acalà Zamora i es va proclamar la Segona República. Zamora va dur a terme eleccions municipals el 12 d’abril de 1931, i es va instaurar el Bienni Reformista (1931 - 1932). Aquest govern va iniciar una sèrie de reformes (religiosa, social, educativa, laboral…) per tal de millorar la situació espanyola i democratitzar el país. Malauradament, la crisi mundial va dur que es relentitzessin les reformes i la industrialització espanyola, provocant el descens econòmic del país. Tot això va conduir a un malestar social i conflictes interns; com a conseqüència, es van convocar eleccions pel novembre, on el partit de dretes va guanyar i es va establir el Bienni Conservador (1933 - 1935).

Aquest govern dirigit per Lerroux, ràpidament va paralitzar les reformes exceptuant la militar i l’educativa. La insurrecció de l’octubre del 1934 on el miners asturians van protagonitzar una revolució social, col·laborant amb anarquistes, socialistes i comunistes, i a Catalunya, amb la repressió militar següent, va provocar una opinió desfavorable al partit d’esquerra contra el govern.

Com a conseqüència, es va impartir una política més dura, adoptant les següents mesures: eliminació de l’Estatut de Catalunya, devolució de les propietats als jesuïtes, l’anomenament de Gil Robles ministre de Guerra i a Franco cap de l’Estat Major.

Davant d’aquestes modificacions, el partit d’esquerres es va organitzar contra el govern, que en octubre de 1935 va entrar en crisi. Els republicans van sofrir un desprestigi social a causa dels escàndols de corrupció conduint a la caiguda del Bienni Reformista, conegut com el Bienni Negre. Amb aquest moment, Alcalá Zamora (President de la República) va negar-se a que Gil Robles sigues anomenat president del govern i va convocar eleccions el febrer de 1936. En aquestes es van presentar el Bloc Nacional (dretes) i el Front Popular (republicans, socialistes i comunistes). Aquest últim va ser el que va guanyar les eleccions i va començar l’última fase de la Segona República Espanyola.

3.Descripció i anàlisi de les dades:

a)Tendència de les variables, màxims i mínims, diferències entre els anys.

En totes les taules es comença a analitzar des de l’any 1930/31 fins al 1934; exceptuant en la primera taula on també es troben els anys 1935 - 1936 però en aquests no hi ha dades.

En aquests anys es pot veure l’evolució que va tindre lloc en l’educació espanyola, ona mesura que el temps va anar passant tant el nombre estudiants, com d’institucions, com de professors va anar augmentant gradualment.

L’any on hi ha més alumnes estudiant, més instituts i més professors és en l’any 1934 en totes les taules.

• Població escolaritzada:

En aquesta taula es pot veure que en l’any 1930 solament un 55,8% de la població d’entre 5 a 14 anys estava escolaritzada; però a mesura que els anys van passant aquest nombre ha anat augmentant fins a l’any 1934 (últim any en el que posseïm informació), on s’arriba a un 69% de població escolaritzada d’entre 5 i 14 anys.

• Instituts Nacionals de la Segona República:

En aquesta taula s’analitzen solament els anys 1931 i 1934. En el primer es pot veure que el nombre d’instituts (80), de professors (1.722) i d’alumnes (105.649) es bastant reduït si ens referim a que es a tota Espanya. D’altra banda, en l’any 1934, el sobre d’instituts (111) i de professors ()2.730 es duplica respecte els anys anteriors, fent que el d’alumnes també ho faci arribant als 130.752 alumnes escolaritzats.

• Institutos Elementales de Segona Ensenyança:

I per acabar en aquesta altra taula també tracta solament els anys 1931 i 1934 en l’Instituto Elemental de Segona Ensenyança. En ella s’hi troben els diversos instituts, professors i alumnes matriculats en les escoles durant aquests dos anys.

La variació numèrica que hi ha respecte els dos anys està molt diferenciada. En el nombre d’instituts inicialment solament n’hi havia 21, en canvi al cap de tres anys ha augmentat a 56. El nombre de professors juntament amb el de l’alumnat ha augmentat molt, primer havent-hi 177 professors i 6.980 alumnes, ha passar a 701 professors i 14.255 alumnes.

b)Relaciona les tendències i moments destacables, amb les diferents polítiques del moment, així com les diferents variables que apareixen en les tres taules per donar resposta al perquè es produeix aquesta evolució.

En les tres taules es pot veure una evolució continua del nombre de població escolaritzada i l’augment de personal docent i les institucions educatives. Això es degut als canvis polítics que hi van haver a Espanya durant la Segona República.

Inicialment amb l’establiment de la reforma educativa portada a terme pel Bienni Reformista, que consistia en eliminar l’analfabetisme social mitjançant l’augment dels centres educatius. Però per aconseguir-ho es van dur a terme moltes mesures: es van fer públiques totes les escoles per tal de que tothom hi pogués accedir; es va reconèixer la diversitat lingüística espanyola i es van respectar les llengües maternes dels estudiants; es va desvincular la religió de l’educació provocant un enfrontament amb l’església; es van crear 2.700 escoles noves; es va iniciar un programa educatiu per als mestres per tal d’assessorar-los i reforçar la seva formació i es va promoure una educació igualitària sense tindre en compte la situació econòmica dels estudiants.

Tots aquests canvis van fer que l’educació espanyola millores i fes que molta de la població s’escolaritzés. Però tot i això, la classe conservadora i l’Església van oposar-se durament a aquest canvi, juntament amb les demes reformes i el govern republicà. Aquesta oposició van conduir a les eleccions de 1933 on els partits de dretes van vèncer i van frenar totes les reformes, exceptuant la militar i l’educativa, que tot i continuar endavant van sofrir mols canvis; com la reimposició de la religió, la distinció de les classes socials i la disminució de l’ajut econòmic a les institucions.

S’ha de tindre en compte que en aquest període de temps l’educació va jugar un paper molt important en la societat i, ja sigues en el Bienni Reformista com en el Bienni conservador, el nombre d’alumnes va augmentar dràsticament, juntament amb el nombre de mestres i institucions educatives.

COMENTARI D'UN CARTELL POLÍTIC COM A FONT HISTÒRICA

1. Identifica el tipus de font i de què tracta

Aquests dos cartells són fonts primàries, ja que van ser creats i utilitzats durant les eleccions que es va dur a terme en l’any 1936 a Espanya. Són dues obres pictòriques, aquests cartells propagandistes defense les ideologies de dos partits: el partit del Front d’Ordre (dretes) i el partit del Front d’Esquerres.

2. Contextualiza històricament la font

Durant el Bienni Conservador, les esquerres van estar represes i això va comportar que unissin les forces conra el govern conservador. Però el fracàs d’aquest va dur a realitzar-se les eleccions del 16 de febrer de 1936 on es van presentar units els partits catalanistes d’esquerres agrupant-se en el Front d’Esquerres; el qual donava suport al programa del Front Popular, que pretenien conquerir el poder i tornar a aplicar la legislació reformista. Mentre que els partits dretans van reaccionar unint-se en el Front Català d’Ordre. La resta de partits es van agrupar en el Bloque Nacional, constituït per la CEDA.

Finalment, els vots del Front Popular, que va guanyar les eleccions, van obtenir el 48% dels vots; mentre que els drets van obtenir un 46,5% dels vots.

A partir del triomf del Front Popular es va establir un govern format pels republicans d’esquerres (Izquierda Republicana i Unión Republicana). Manuel Azaña va ser elegit president de la República.

3. Anàlisi formal

Els dos cartells transmeten la informació essencial del partit que defensen d’una manera clara i senzilla per tal de ser concisos i directes a l’hora de comunicar el missatge al públic.

el cartell de dretes, abunden els colors blanc en el fons, daurat i blau. Les figures que s’hi representen capten quasi tota l’atenció del cartell perquè estan centrats, creant una direcció mitjançant el martell, i són els elements que tenen més color.

D’altra banda, el cartell que promociona a les esquerres, fa una barreja entre la realitat i la ficció, representat l’edifici de la Generalitat de Catalunya sent aixafat per un peu gegant. En aquest cas, els elements ocupen quasi tot l’espai del cartell.

En els dos casos, les lletres estan situades a la part superior i a la part inferior del cartell. S’ha de tindre en compte que en el cartell de dretes es dona molta importància al nom del partit situant-lo a dalt d’aquest; en canvi al de sota la visió es dirigeix primer als elements visuals i en segon lloc als escrits.

4. Iconografia i significat

Cartell d’esquerres: En aquest cartell de propaganda electoral del Front d’Esquerres es pot veure un peu enorme trepitjant un edifici, que representa la Generalitat de Catalunya. Els significats de cada element són els següents: el peu significa la Lliga Catalanista i tots els ciutadans d’esquerres; en canvi l’edifici vol transmetre la insatisfacció envers a les institucions governamentals. En definitiva, el cartell vol comunicar que si el partit d’esquerres guanya les eleccions farà una reforma en el govern del país  tindrà en compte els interessos dels ciutadants.

Cartell de dretes: en aquest cartell s’hi pot veure la figura d’un home que parteix una pedra amb un martell, en la pedra hi ha escrit Front d’Esquerres Revolució. Cada element té diferents significats, l’home són les persones de dretes, el martell representa les eleccions i el futur triomf del partit, i la pedra es refereix a la derrota del partit d’esquerres. El conjunt expressa la intenció d’acabar amb el partit d’esquerres en el cas de que el Front de Dretes guanyi les eleccions.

5. Funció

Aquests cartells propagandistes estan adreçats als ciutadans, i serveixen per exaltar els mèrits de diferents partits polítics per tal de mobilitzar l’opinió pública a favor d’un d’ells. Un cartell defensa el partit del Front d’Ordre, format per la força de dretes; i l’altre defensa el partit del Front d’Esquerres.

En els dos casos es mostren les idees d’una manera simple i clara per tal de transmetre un missatge en que és combinen simbologies visuals i missatges escrits.

6. Valoració

Crec que actualment els cartells no estan gaire utilitzats, ja que tenim altres mètodes propagandístics universals com els anuncis, la ràdio… Però en el moment en que es van crear aquests cartells, eren un dels principals mitjans de comunicació per arribar i convèncer als ciutadans. Els dos cartells, tot hi ser senzills, transmeten molt bé i de manera clara les intencions de cada partit, per tal de que sigui entenedor i concís.

D'altra banda des del meu punt de vista trobo que els dos són molt "radicals". Perquè el cartell que defensa el Front Català d'Ordre demostra que vol destruir el partit contrari. I el Front d'Esquerres et transmet que vol canviar completament la forma de govern. En definitiva, cadascú té dues ideologies diferents i contraposades, cosa que es demostra en la representació dels cartells. També crec que la forma en que s' expressen les diferents intencións de cada pertit estan molt ben pensades i estudiades per tal  de convèncer als ciutadans.